Trajectòria en l’educació artística

La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des de petita, l’art i la creativitat han format part de la meva manera d’aprendre i entendre el món. Per això, quan veig la meva trajectòria en l’educació artística, m’adono que moltes de les experiències que he viscut, tant dins com fora de l’escola, han creat la persona que soc avui dia. 

A l’escola, l’assignatura d’educació artística sempre va ser una de les que més m’agradava. Des de molt petita m’han encantat les manualitats, el dibuix i tot allò que tenia a veure amb crear amb les mans. De fet, a casa meva ja ho sabien, i molts dels regals que rebia de petita sempre tenien alguna relació amb això: materials per fer manualitats, kits creatius o objectes per construir i inventar. Recordo especialment aquells jocs que permetien fer dibuixos en tres dimensions o crear polseres i altres objectes. Per a mi, aquestes activitats no eren només un entreteniment, sinó una manera de passar hores experimentant i imaginant.

Quan penso en l’educació artística a primària, la recordo com una assignatura molt divertida i creativa. Sovint fèiem activitats que ens permetien observar el nostre entorn i transformar-lo en dibuixos o manualitats. Per exemple, recordo que algunes vegades sortíem al pati i dibuixàvem el paisatge que teníem davant, com la muntanya que es veia des de l’escola. En altres moments utilitzàvem la finestra per calcar dibuixos o per entendre millor les formes. També fèiem moltes manualitats amb materials senzills, com els tubs de cartó del paper de vàter, amb els quals construíem objectes o figures. Aquest tipus d’activitats fomentaven molt la imaginació i ens permetien veure que es podia crear amb materials molt simples. Tot i que hi havia algunes pautes tècniques sobre com fer determinades activitats, la sensació que tinc és que l’assignatura era més creativa que tècnica. Ens donaven certa llibertat per experimentar i per trobar la nostra manera de fer les coses. Per a mi això era molt motivador, perquè sempre he estat una persona molt visual i creativa. De fet, amb el temps també vaig descobrir que aquesta manera de pensar m’ajudava molt a l’hora d’estudiar. Quan preparava apunts o treballs, sovint feia esquemes visuals, dibuixos o elements gràfics per recordar millor la informació. D’alguna manera, utilitzava la creativitat com una eina per aprendre.

A més de l’escola, hi ha altres experiències que han estat molt importants en la meva trajectòria artística. Una de les més significatives és el teatre musical. Vaig començar a fer teatre musical quan tenia cinc anys i ho vaig continuar fent durant catorze anys. Aquesta experiència va ser molt important per a mi, no només des del punt de vista artístic, sinó també personal. Quan era petita era una persona bastant vergonyosa, i el fet de pujar a un escenari em va ajudar molt a guanyar confiança en mi mateixa. A través del teatre musical vaig aprendre a expressar-me, a utilitzar el cos, la veu i fins i tot les expressions facials per comunicar emocions. Amb el temps vaig descobrir que moltes vegades no calen paraules per expressar alguna cosa: el cos i la mirada també poden explicar molt. El teatre musical també em va permetre desenvolupar la meva relació amb la música. Sempre m’ha agradat molt escoltar música, cantar i interpretar cançons. Durant els anys que vaig fer teatre musical també vam treballar aspectes musicals més concrets, com identificar instruments en una peça o entendre com es construeix una composició musical. Tot això em va ajudar a escoltar la música d’una manera més conscient.

Paral·lelament, una altra activitat que sempre m’ha agradat molt és la fotografia. Al llarg dels anys he fet moltes fotografies, sobretot amb el mòbil o amb la càmera. En alguns moments, per exemple, també feia fotografies dels partits de futbol del meu germà. Aquest tipus d’activitats també formen part de la meva relació amb l’art, encara que no sempre es percebin com una pràctica artística formal. Per a mi, la fotografia és una manera d’observar el món amb atenció i de captar moments concrets.

Actualment, la creativitat continua formant part de la meva vida, també en l’àmbit professional. Treballo en una joieria, i dins de la meva feina hi ha una part molt relacionada amb el disseny. Quan un client vol una peça nova o personalitzada, primer escoltem la idea que té al cap. A partir d’aquí, jo m’encarrego de fer el disseny en 3D per mostrar com podria quedar la peça final. Aquest procés és molt interessant perquè implica trobar un equilibri entre diferents aspectes: el que el client imagina, l’estètica de la peça i també les característiques tècniques de la joieria. Quan el client confirma el disseny, el projecte passa al taller perquè es fabriqui la peça. A més d’això, també m’encarrego del disseny dels aparadors de la botiga. Aquesta és una altra part molt creativa de la meva feina. Cada temporada intentem crear aparadors diferents, amb idees originals que cridin l’atenció. Per exemple, hem fet aparadors inspirats en maduixes, en miralls o en altres elements visuals. També treballem l’embalatge de les temporades, buscant maneres creatives de presentar les peces. Aquest tipus de projectes em permeten utilitzar la imaginació i experimentar amb idees visuals.

Si miro enrere, veig que totes aquestes experiències han anat construint la meva manera d’entendre l’art. Per a mi, l’art no és només una assignatura o una activitat concreta, sinó una manera de veure el món i de relacionar-me amb ell. A més, aquestes experiències també han influït en la manera com entenc l’educació. Els professors que vaig tenir a primària em van marcar molt i, en part, també van despertar el meu interès per dedicar-me a la docència. Crec que l’art i la creativitat poden tenir un paper molt important en l’aprenentatge, perquè permeten explorar, experimentar i expressar idees de formes diferents.

Pensant en el meu futur com a docent, m’agradaria que l’educació artística tingués un paper important a l’aula. Crec que l’art pot ajudar els infants a expressar-se, a desenvolupar la seva imaginació i a aprendre d’una manera diferent. En el meu cas, moltes vegades la creativitat m’ha ajudat a entendre millor les coses i a sentir-me més segura a l’hora d’aprendre. Per això penso que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual, sinó també una manera d’enriquir altres formes d’aprenentatge. 

En definitiva, la meva trajectòria en l’educació artística és el resultat de moltes petites experiències que s’han anat connectant al llarg del temps. Des de les manualitats que feia de petita fins als projectes creatius que desenvolupem avui a la joieria, la creativitat ha estat sempre present en la meva vida.