Publicat per 
Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2
Publicat per 
Publicat per
Aquest mapa conceptual representa la meva relació amb les arts i les diferents pràctiques artístiques que formen part de la meva vida…
Aquest mapa conceptual representa la meva relació amb les arts i les diferents pràctiques artístiques que formen part de…
Aquest mapa conceptual representa la meva relació amb les arts i les diferents pràctiques artístiques que formen part de la meva vida actual. A través d’aquest diagrama es mostren les disciplines amb les quals tinc més contacte, com la música, la dansa, la fotografia i les manualitats, tant des d’una perspectiva personal com també pensant en el meu futur professional com a docent.
El mapa també reflecteix com he arribat a interessar-me per aquestes formes d’expressió artística i què m’aporten en el meu dia a dia. Les arts em permeten desenvolupar la creativitat, expressar emocions i gaudir d’activitats que fomenten la imaginació. Al mateix temps, considero que l’art és una eina molt valuosa en l’educació, ja que pot ajudar els infants a expressar-se, a aprendre de manera més dinàmica i a desenvolupar el pensament creatiu.
Amb aquest mapa conceptual intento mostrar de manera visual i sintetitzada la meva experiència amb l’art i la importància que té tant en la meva vida personal com en la meva futura pràctica educativa.
Publicat per 
Publicat per
Adjunto el meu relat del que ha estat la meva història relacionada amb l’art. M’ha agradat dedicar temps a pensar en que significa per mi l’art i veure que és una part fonamental de la meva vida. Lliurament de l'activitat 2 …
Adjunto el meu relat del que ha estat la meva història relacionada amb l’art. M’ha agradat dedicar temps a…
Adjunto el meu relat del que ha estat la meva història relacionada amb l’art. M’ha agradat dedicar temps a pensar en que significa per mi l’art i veure que és una part fonamental de la meva vida.
Debat5el Relat de l’educació artística
- Amal Rha Ortega says:
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat i, en especial, el lligam que mantens amb la música. Comparteixo la teva percepció de que la música ens acompanya al llarg de la nostra vida al llarg de moments molt importants. Es una via d’aprenentatge natural i inconscient, ens ajuda a posar nom a certes emocions, ens facilita mantenir tradicions, a compartir moments amb la gent que estimem, a crear moments càlids i records, etc. És per això, que penso que el significat de la música és molt maco.
Volia dir-te que el mateix sentiment de frustració també l’he viscut perquè sempre he considerat que no tinc destressa per fer cap activitat artística, però al final el que hem de pensar és en com en sentim quan fem la tasca, sense tenir en compte si “ho fem bé o malament”. Aquest sentiment de neguit ens influeix negativament en els resultats.
- Lydia Moro Garcia says:
Hola!
He trobat molt interessant llegir el teu relat, especialment com expliques la relació tan significativa que has tingut amb la dansa des de petita. Es nota que per a tu ballar no ha estat només una activitat artística, sinó també una manera molt important de canalitzar emocions i connectar amb tu mateixa. També m’ha semblat molt rellevant la diferència que descrius entre l’educació artística que vas viure a l’escola i la que has experimentat fora, sobretot a través de la dansa. El teu text transmet molt bé com l’art pot esdevenir un espai d’expressió personal, benestar i creixement al llarg del temps.
Lydia.
- Clàudia Romero Camin says:
Hola Esther,
M’ha agradat llegir el teu relat, especialment el paràgraf on expliques com la dansa ha estat un pilar fonamental per a tu perquè et permetia mostrar i gestionar emocions que et costava expressar amb paraules. Jo practico ioga i crec que puc entendre aquesta connexió amb el cos i les emocions: així com a les classes de dansa tu trobaves llibertat i expressió a través del moviment, en el ioga també descobreixo un espai per sentir, explorar i gestionar les emocions de manera profunda. És molt interessant veure com el moviment, ja sigui ballant o fent ioga, pot convertir-se en un refugi i una eina per conèixer-se millor.
Per a tu, què és important per començar a ballar? Quines recomanacions donaries a algú que vol iniciar-se en la dansa?
- Eva Muñoz Molina says:
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat, especialment quan expliques la relació que tens amb la dansa i com aquesta forma d’expressió t’ha acompanyat des de petita. Es nota que per a tu ballar no és només una activitat artística, sinó també una manera d’expressar emocions i connectar amb tu mateixa. Trobo molt interessant com expliques que a través del moviment pots transmetre sentiments que potser amb paraules són més difícils d’expressar.
També m’ha semblat molt rellevant la reflexió que fas sobre la diferència entre l’educació artística dins de l’escola i les experiències que has viscut fora de l’aula. Sovint, com també passa en el meu cas, moltes de les experiències artístiques més significatives sorgeixen en espais més lliures on podem experimentar i gaudir de l’art d’una manera més personal.
Crec que el teu relat mostra molt bé com l’art pot ser una eina molt important per al benestar personal i per al desenvolupament emocional. Llegir la teva experiència m’ha fet reflexionar també sobre la importància de donar més espai a les arts dins de l’educació.
Gràcies per compartir la teva experiència! - Núria Fonts Sánchez says:
Bona nit Esther!
El teu relat m’ha semblat molt sincer i molt agradable de llegir. M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que l’art ha estat present a la teva vida gairebé sense adonar-te’n, i com amb el temps t’has adonat de la importància que ha tingut per a tu. La part on parles de la dansa transmet molt bé la passió que hi tens i com t’ha acompanyat durant molts anys. Es nota que ballar ha estat un espai on et senties còmoda i on podies ser tu mateixa.
També m’ha agradat molt llegir com descrius la música, sobretot quan expliques que per a tu era una mena de refugi. Em sembla molt bonic veure com diferents formes d’art, com la música i el moviment, s’han anat connectant al llarg de la teva vida. A més, el fet que t’agradés investigar artistes i descobrir música nova mostra una relació molt curiosa i activa amb aquest món.
Una altra part que m’ha semblat interessant és quan parles de la teva experiència amb l’educació artística a l’escola. Es veu clarament que gaudies més quan podies crear lliurement que no pas quan havies de seguir un model molt concret. Això fa pensar en com, moltes vegades, les activitats més obertes permeten gaudir més de l’art i sentir-se més capaç.
En general, el teu relat transmet molt bé com l’art pot tenir un paper molt important en la manera com ens expressem i entenem el que sentim. Gràcies per compartir una experiència tan personal.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Lliurament de l'activitat 2 …
Debat0el mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Lliurament de l'activitat 2 …
Debat1el Qui som i d’on venim?
- Joan Martorell García says:
M’ha impressionat com descrius la teva connexió amb les arts durant el temps. Es nota que, encara que a l’escola les activitats estaven més dirigides, les vivències personals com la música, el cinema o la costura han estat essencials per fer créixer la teva creativitat.
També em sembla molt interessant que ressaltis com aquestes activitats et proporcionen tranquil·litat i una forma d’expressar-te. Aquesta reflexió és realment valuosa, especialment pensant en el teu futur com a educadora i en la necessitat de transmetre als nens una relació més oberta i significativa amb les arts.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de temps era que no tenia prou destresa per fer determinades activitats artístiques. Fins i tot m’havien arribat a dir que “potser era millor que em dediqués a estudiar” o que era bona pensant les idees creatives “però no excecutant-les”. Aquestes paraules, repetides al llarg dels anys, van generar en mi certa angoixa i inseguretat, de fet, es van reflectir en els…
Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de…
Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de temps era que no tenia prou destresa per fer determinades activitats artístiques. Fins i tot m’havien arribat a dir que “potser era millor que em dediqués a estudiar” o que era bona pensant les idees creatives “però no excecutant-les”. Aquestes paraules, repetides al llarg dels anys, van generar en mi certa angoixa i inseguretat, de fet, es van reflectir en els meus resultats acadèmics, que en les arts, eren significativament pitjors. Em considerava una persona arrítmica, amb poca oïda musical; amb poca paciència per fer manualitats, etc. Tot plegat em va fer dubtar moltes vegades de les meves capacitats i, fins i tot, em va generar inquietuds quan vaig decidir plantejar-me estudiar el grau d’Educació Primària.
Amb el temps, però, la meva relació amb les arts va començar a transformar-se. Em vaig graduar en Logopèdia i, durant el grau i en la pràctica professional, vaig descobrir que la creativitat era una eina essencial en la meva feina i que tenia potencial per desenvolupar-la. Quan vaig començar a treballant amb infants (molts d’ells amb necessitats educatives especials importants) vaig començar a crear materials propis i a buscar maneres diferents de tractar les dificultats d’aprenentatge que els resultessin motivadores. Sense adonar-me’n, vaig començar a utilitzar recursos que abans m’havien fet por: música, moviment, joc simbòlic, dibuix, teatre, pintura, fotografia, etc.
Vaig decidir canviar el xip. Ja no em preguntava constantment si ho feia bé o malament. Simplement volia transmetre als infants que aprendre també pot ser gaudir. Posar música i ballar per treballar vocabulari o prosòdia, utilitzar el role playing per anticipar situacions comunicatives que els agoixa, dibuixar per expressar emocions que no sempre poden verbalitzar, o aprofitar les estones de pintura per a que facin demandes i treballar l’expressió oral … tot això s’ha convertit en una part natural del meu treball. Aquesta combinació de recursos genera un entorn contextualitzat, proper, natural i ple de significat, vinculat sovint a records, a experiències quotidianes i a persones que els infants estimen.
Els resultats que observo en el procés d’aprenentatge dels infants són molt positius. Les activitats artístiques es converteixen en una via per treballar diferents dimensions del llenguatge i la parla: la comprensió, l’expressió, la prosòdia, la comunicació emocional, la interacció social, etc. Quan veig aquests progressos, em sento profundament satisfeta. He entès que potser la qüestió no és tant com ho fas, sinó com et fa sentir i què genera en els altres.
De fet, les arts sempre han estat presents en la meva vida, encara que durant molt de temps no ho reconegués. M’agrada assistir a concerts, escriure, fer fotografies o dibuixar flors. Són activitats que formen part del meu temps lliure i que gaudeixo moltíssim. Les arts ens acompanyen en moments importants, tenyeixen d’emocions molts instants de la nostra vida i ens ajuden a crear records i vincles amb les persones que ens envolten. També ens permeten comunicar-nos d’una manera diferent, més sensible i més profunda.
En aquest sentit, crec que he sabut trobar en les arts un potencial educatiu extraordinari per desenvolupar habilitats cognitives, perceptives, motrius de manera activa… a través d’una pedagogia invisible en què es duen a terme aprenentatges de manera implícita, flexible i gairebé inconscient, sovint guiats pels adults del seu entorn i que es pot donar en els diferents àmbits en què es mouen els nostres infants.
En conclusió, les arts deixen demostren ser més que un entreteniment és un recurs educatiu valuós que pot afavorir el desenvolupament integral dels infants. I, en el meu cas, també ha estat una manera de reconciliar-me amb les arts, redescobrir-les i integrar-les en la meva vida personal i professional d’una forma plena i significativa.
Debat1el REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística
- Jenni Real Fornós says:
Hola Amal,
llegint el teu text he pensat que és molt bonic veure com la teva relació amb les arts ha anat transformant-se amb el temps. M’ha agradat especialment aquesta idea de reconciliació que expliques. Crec que és molt valuós haver pogut deixar enrere aquelles sentències que durant anys et van fer pensar que les arts no eren per a tu. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquests prejudicis, l’art es converteix en un espai molt més lliure: un lloc on expressar-nos, explorar i també gaudir sense tanta pressió. I, al cap i a la fi, poder gaudir de l’art és un autèntic plaer.
També m’ha fet reflexionar sobre com, durant molts anys, molts de nosaltres hem crescut amb missatges semblants als que descrius. Comentaris d’adults que, segurament sense mala intenció, acabaven etiquetant les nostres capacitats: que si “no tens traça per dibuixar”, que si “millor que et dediquis a una altra cosa”. Crec que abans no hi havia tanta sensibilitat respecte al valor educatiu de l’art ni sobre la importància de permetre que els infants experimentin sense por. De fet, encara avui passa que, quan ens acostem a les pràctiques artístiques, ens imposem una pressió molt gran sobre si ho fem bé o malament. A mi mateixa em passa sovint: em costa sortir de la meva zona de confort i, quan ho intento, apareixen molts dubtes. Per això m’identifico amb aquest procés que descrius de canviar el xip i començar a viure les arts d’una manera més oberta.
També m’ha semblat molt interessant la manera com expliques la relació entre les arts i la teva pràctica professional. És realment impressionant com les diferents disciplines artístiques poden ser una porta d’entrada perquè molts infants es comuniquin, entenguin millor el món o expressin emocions que, a través del llenguatge verbal, els costaria molt més. Quan parles d’utilitzar la música, el moviment, el dibuix o el joc simbòlic per treballar aspectes del llenguatge, es veu clarament aquest potencial educatiu que tenen les arts.
En aquest sentit, la teva experiència m’ha ressonat molt. Treballo en una escola d’educació especial i, des de la meva vivència, he pogut comprovar moltes vegades com l’art pot convertir-se en una eina potentíssima per obrir canals de comunicació amb infants amb necessitats educatives especials. Sovint és a través del dibuix, del gest, del so o del moviment que aconsegueixen expressar idees i emocions que d’una altra manera quedarien bloquejades. I, com tu dius, és un aprenentatge constant que també ens transforma a nosaltres com a educadors.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Lliurament de l'activitat 2 …
Debat0el REPTE 2: Qui som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l’educació artísticaamb les arts
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Hola! Us deixo aquí el meu relat sobre l’educació artística. Potser algú nascut entre els 80 i 90 li ressona el relat. Ens llegim per aquí! Lliurament de l'activitat 2 …
Hola! Us deixo aquí el meu relat sobre l’educació artística. Potser algú nascut entre els 80 i 90 li…
Hola! Us deixo aquí el meu relat sobre l’educació artística. Potser algú nascut entre els 80 i 90 li ressona el relat.
Ens llegim per aquí!
Debat2el Relat sobre l’educació artística. Activitat 2.
- Enric Moré Flores says:
Que interessant aquesta idea de l’art com a experimentació! M’ha agradat també llegir sobre una experiència diferent a algú que ha nascut a l’any 1999.
Jo entenia l’art com una forma d’expressió emocional i creativa, però amb el teu text he pogut obrir una mica més aquesta idea i també afegir el tema d’experimentar. L’art, té múltiples formes, i per garantir que estem donant peu a la creativitat i imaginació, també cal que els infants (i no tant infants) també experimentin amb diferents disciplines.
- Mario Lopez Torres says:
Bona tarda Jenni,
En primer lloc, volia felicitar-te per la manera en què escrius, m’ha semblat un relat molt ben fet i ha captat la meva atenció de principi a fi.
Pel que fa al contingut, m’ha semblat molt interessant, ja que, encara que jo vaig néixer l’any 2006, penso que tenim una visió i una experiència acadèmica semblant.
Valoro tant com tu l’experimentació i també tinc la sensació que a mesura que anem creixent, tant la música com les arts plàstiques perden el component creatiu i lliure i estan més enfocades en el coneixement teòric i l’aplicació “correcta” de certes estratègies o tècniques.
Finalment, trobo rellevant comparar les nostres experiències amb l’assignatura d’història de l’art. En el meu cas, encara que sí que havia d’estudiar noms d’autors i algunes xifres (sovint amb el segle n’hi havia prou), el que més em cridava l’atenció era el significat darrere de les obres, els símbols o tècniques que l’autor emprava per transmetre un missatge. La nostra professora també valorava això i normalment, no era necessari memoritzar gaire informació per l’examen. Pel que he llegit en el teu relat, estic segur que haguessis gaudit molt més d’aquesta assignatura si haguessis tingut una experiència similar a la meva.
Moltes gràcies per compartir la teva història, espero que et vagi molt bé el semestre!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Trajectòria en l’educació artística La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des de petita, l’art i la creativitat han format part de la meva manera d’aprendre i entendre el món. Per això, quan veig la meva trajectòria en l’educació artística, m’adono que moltes de les experiències que he viscut, tant dins com fora de l’escola, han creat la persona que soc avui dia. A l’escola, l’assignatura d’educació artística sempre va ser una de…
Trajectòria en l’educació artística La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des…
Trajectòria en l’educació artística
La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des de petita, l’art i la creativitat han format part de la meva manera d’aprendre i entendre el món. Per això, quan veig la meva trajectòria en l’educació artística, m’adono que moltes de les experiències que he viscut, tant dins com fora de l’escola, han creat la persona que soc avui dia.
A l’escola, l’assignatura d’educació artística sempre va ser una de les que més m’agradava. Des de molt petita m’han encantat les manualitats, el dibuix i tot allò que tenia a veure amb crear amb les mans. De fet, a casa meva ja ho sabien, i molts dels regals que rebia de petita sempre tenien alguna relació amb això: materials per fer manualitats, kits creatius o objectes per construir i inventar. Recordo especialment aquells jocs que permetien fer dibuixos en tres dimensions o crear polseres i altres objectes. Per a mi, aquestes activitats no eren només un entreteniment, sinó una manera de passar hores experimentant i imaginant.
Quan penso en l’educació artística a primària, la recordo com una assignatura molt divertida i creativa. Sovint fèiem activitats que ens permetien observar el nostre entorn i transformar-lo en dibuixos o manualitats. Per exemple, recordo que algunes vegades sortíem al pati i dibuixàvem el paisatge que teníem davant, com la muntanya que es veia des de l’escola. En altres moments utilitzàvem la finestra per calcar dibuixos o per entendre millor les formes. També fèiem moltes manualitats amb materials senzills, com els tubs de cartó del paper de vàter, amb els quals construíem objectes o figures. Aquest tipus d’activitats fomentaven molt la imaginació i ens permetien veure que es podia crear amb materials molt simples. Tot i que hi havia algunes pautes tècniques sobre com fer determinades activitats, la sensació que tinc és que l’assignatura era més creativa que tècnica. Ens donaven certa llibertat per experimentar i per trobar la nostra manera de fer les coses. Per a mi això era molt motivador, perquè sempre he estat una persona molt visual i creativa. De fet, amb el temps també vaig descobrir que aquesta manera de pensar m’ajudava molt a l’hora d’estudiar. Quan preparava apunts o treballs, sovint feia esquemes visuals, dibuixos o elements gràfics per recordar millor la informació. D’alguna manera, utilitzava la creativitat com una eina per aprendre.
A més de l’escola, hi ha altres experiències que han estat molt importants en la meva trajectòria artística. Una de les més significatives és el teatre musical. Vaig començar a fer teatre musical quan tenia cinc anys i ho vaig continuar fent durant catorze anys. Aquesta experiència va ser molt important per a mi, no només des del punt de vista artístic, sinó també personal. Quan era petita era una persona bastant vergonyosa, i el fet de pujar a un escenari em va ajudar molt a guanyar confiança en mi mateixa. A través del teatre musical vaig aprendre a expressar-me, a utilitzar el cos, la veu i fins i tot les expressions facials per comunicar emocions. Amb el temps vaig descobrir que moltes vegades no calen paraules per expressar alguna cosa: el cos i la mirada també poden explicar molt. El teatre musical també em va permetre desenvolupar la meva relació amb la música. Sempre m’ha agradat molt escoltar música, cantar i interpretar cançons. Durant els anys que vaig fer teatre musical també vam treballar aspectes musicals més concrets, com identificar instruments en una peça o entendre com es construeix una composició musical. Tot això em va ajudar a escoltar la música d’una manera més conscient.
Paral·lelament, una altra activitat que sempre m’ha agradat molt és la fotografia. Al llarg dels anys he fet moltes fotografies, sobretot amb el mòbil o amb la càmera. En alguns moments, per exemple, també feia fotografies dels partits de futbol del meu germà. Aquest tipus d’activitats també formen part de la meva relació amb l’art, encara que no sempre es percebin com una pràctica artística formal. Per a mi, la fotografia és una manera d’observar el món amb atenció i de captar moments concrets.
Actualment, la creativitat continua formant part de la meva vida, també en l’àmbit professional. Treballo en una joieria, i dins de la meva feina hi ha una part molt relacionada amb el disseny. Quan un client vol una peça nova o personalitzada, primer escoltem la idea que té al cap. A partir d’aquí, jo m’encarrego de fer el disseny en 3D per mostrar com podria quedar la peça final. Aquest procés és molt interessant perquè implica trobar un equilibri entre diferents aspectes: el que el client imagina, l’estètica de la peça i també les característiques tècniques de la joieria. Quan el client confirma el disseny, el projecte passa al taller perquè es fabriqui la peça. A més d’això, també m’encarrego del disseny dels aparadors de la botiga. Aquesta és una altra part molt creativa de la meva feina. Cada temporada intentem crear aparadors diferents, amb idees originals que cridin l’atenció. Per exemple, hem fet aparadors inspirats en maduixes, en miralls o en altres elements visuals. També treballem l’embalatge de les temporades, buscant maneres creatives de presentar les peces. Aquest tipus de projectes em permeten utilitzar la imaginació i experimentar amb idees visuals.
Si miro enrere, veig que totes aquestes experiències han anat construint la meva manera d’entendre l’art. Per a mi, l’art no és només una assignatura o una activitat concreta, sinó una manera de veure el món i de relacionar-me amb ell. A més, aquestes experiències també han influït en la manera com entenc l’educació. Els professors que vaig tenir a primària em van marcar molt i, en part, també van despertar el meu interès per dedicar-me a la docència. Crec que l’art i la creativitat poden tenir un paper molt important en l’aprenentatge, perquè permeten explorar, experimentar i expressar idees de formes diferents.
Pensant en el meu futur com a docent, m’agradaria que l’educació artística tingués un paper important a l’aula. Crec que l’art pot ajudar els infants a expressar-se, a desenvolupar la seva imaginació i a aprendre d’una manera diferent. En el meu cas, moltes vegades la creativitat m’ha ajudat a entendre millor les coses i a sentir-me més segura a l’hora d’aprendre. Per això penso que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual, sinó també una manera d’enriquir altres formes d’aprenentatge.
En definitiva, la meva trajectòria en l’educació artística és el resultat de moltes petites experiències que s’han anat connectant al llarg del temps. Des de les manualitats que feia de petita fins als projectes creatius que desenvolupem avui a la joieria, la creativitat ha estat sempre present en la meva vida.
Debat3el Relat de l’educació artística
- Enric Moré Flores says:
Bon dia!
M’ha alegrat molt que l’art hagi sigut tant positiu i present al llarg de la teva vida i que tot i així, la reflexió que en fem sigui la mateixa en el meu cas que tot i valorar molt l’art, aquest no ha sigut tant present al llarg de la meva vida i sovint ha comportat a experiències no tant positives i més frustrants.
L’art és tranversal a les nostres vides i està present en tot arreu, i per tant, no ha de ser només una assignatura, sinó que ha d’estar present al llarg de tota la programació.
M’agrada molt també la fotografia, i uso molt les xarxes socials, crec que no hi ha dia que no pengi una foto de quelcom que he observat al llarg del dia.
Seria interessant també veure, sobretot avui que es 8 de març, com vivim l’art les diferents persones segons el gènere, ja que penso que el cisheteropatriarcat sovint anul·la les emocions dels homes i neutralitza la nostra capacitat d’imaginació, molt necessaris per crear art.
- David Villalta Segura says:
Buenas tardes Judith. Me ha fascinado cómo conectas los juegos de dibujo en 3D de tu infancia con tu trabajo actual en la joyería. Al compararnos, veo que tu biografía escolar fue muy enriquecedora, seguramente esto ocasionará que esta huella tan positiva (Aiello et al., 2011) que te han dejado sea transmitida a tus futuros alumnos fomentando de esta manera que la asignatura tenga un valor añadido extraordinario. En cambio mi experiencia en el entorno académico no fue tan positiva, pero gracias al arte no formal podré transmitir al alumnado esa misma pasión similar a la tuya.
Quiero destacar que cuando estás diseñando joyas estás haciendo arte, dado que se define como un concepto móvil que construye sentido en el día a día (Oliver, 2022).
Me surge una duda: ¿Tienes pensado trasladar esa visión técnica y estética de la joyería en el aula para que tus alumnos vean el arte como algo útil en su vida diaria? En caso afirmativo ¿cómo lo harás? - Abril Morató Oterino says:
Hola Judith,
M’ha semblat molt interessant llegir el teu relat perquè es veu molt clar com la creativitat ha estat present en diferents moments de la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la relació que fas entre les manualitats i el dibuix de la infància amb la teva feina actual a la joieria, ja que demostra que la creativitat que desenvolupem de petits pot tenir continuïtat en la vida adulta.
També m’ha agradat molt la part on expliques la teva experiència amb el teatre musical i com et va ajudar a guanyar confiança i a expressar emocions. Crec que les arts escèniques tenen aquesta capacitat de fer-nos créixer tant a nivell artístic com personal.
Coincideixo també amb la idea que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual a l’escola, sinó una manera d’aprendre i expressar-se. En el meu cas, la dansa i la música també han tingut un paper molt important en la meva vida i m’han ajudat a veure l’art com una forma d’expressió i de connexió amb les emocions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Nota d’acompanyament: Aquest mapa representa la meva relació amb les arts a través d’una brúixola amb forma de joia. He triat aquesta forma perquè treballo en una joieria i el disseny forma part del meu dia a dia. Per a mi, la joia simbolitza aquesta part creativa que també és professional. La brúixola, en canvi, representa orientació, és a dir, que la creativitat no és només una afició, sinó una guia que m’acompanya en la manera com visc i…
Nota d’acompanyament: Aquest mapa representa la meva relació amb les arts a través d’una brúixola amb forma de…
Nota d’acompanyament:
Aquest mapa representa la meva relació amb les arts a través d’una brúixola amb forma de joia. He triat aquesta forma perquè treballo en una joieria i el disseny forma part del meu dia a dia. Per a mi, la joia simbolitza aquesta part creativa que també és professional. La brúixola, en canvi, representa orientació, és a dir, que la creativitat no és només una afició, sinó una guia que m’acompanya en la manera com visc i aprenc. Al centre d’aquesta hi ha la frase “La creativitat com a forma de viure”, perquè realment ho sento així.
El nord representa la meva identitat. L’art ha sigut sempre una manera d’expressar qui soc. Penso que no és només dibuixar o fer manualitats, sinó una forma d’entendre’m. Per això escric que no entenc l’educació sense creativitat, perquè crec que educar també és deixar espai per expressar-se i sentir.
A l’est hi ha la pràctica artística com el dibuix, pintura, manualitats, però també el disseny de joies i la creació d’aparadors. Aquestes activitats no només m’agraden, sinó que formen part del meu dia a dia laboral.
Al sud hi ha l’aprenentatge. Des de petita he après millor quan podia crear, visualitzar o manipular. Per a mi, fer manualitats per estudiar o representar les idees visualment m’ha ajudat a entendre millor els continguts, per això connecto crear amb aprendre.
A l’oest hi ha la cultura i la música. Els anys de teatre musical, els concerts, la música del dia a dia o la fotografia han anat construint la meva sensibilitat artística. Això justifica que observo, escolto i m’inspiro.
Les línies que uneixen les diferents parts volen mostrar que tot està connectat. La cultura influeix en qui soc, la pràctica artística m’ajuda a aprendre i tot això m’orienta cap a la docència.
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
M’ha agradat molt el teu mapa conceptual perquè es veu clarament la relació que tens amb les diferents formes d’art. Penso que està molt ben organitzat i és fàcil d’entendre, i m’agrada que hagis inclòs les pràctiques que fas actualment i el que t’aporten en el teu dia a dia.
També em sembla interessant que relacionis l’art amb el teu futur com a mestra. Es veu que valores molt la creativitat i l’expressió d’emocions, i crec que això és molt important a l’escola perquè ajuda als infants a expressar-se i a aprendre d’una manera més lliure.
Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que combines disciplines diferents com la música, la dansa, la fotografia i les manualitats. Creus que alguna d’aquestes és la que més t’agrada?
En general, penso que el teu mapa explica molt bé la importància que té l’art en la teva vida, tant personalment com pensant en la teva futura pràctica com a mestra.