Registre 2. Activitat 3
Hola!
per aquesta segona entrega he treballat fent una poesia il·lustrada. És una expressió artística que no tinc massa per mà i m’ha semblat interessant poder dedicar-m’hi i sortir de la meva zona de confort. Ho he fet a mà i en cartolina A2 per tal que les imatges es poguessin veure bé. Adjunto una foto de la cartolina sencera i altres de les parts del poema perquè es puguin apreciar bé els detalls. He intentat transmetre amb lletres (més grans, més petites, corbes…) i amb imatges el missatge que volia fer arribar: les fronteres socials que pateixen persones amb discapacitat, sigui física o intel·lectual. He volgut treballar al voltant dels conceptes “frontera”, “alteritat”, “diferència” i “límit”. Aquestes reflexions són fruit de la meva observació diària i bagatge laboral, ja que fa anys que treballo en el món de la discapacitat. Són fruit del meu dia a dia en una escola d’educació especial i de com interpreto les fronteres invisibles a les quals molts d’ells s’han d’afrontar. Per això he titulat l’obra com “Fronteres de vidre”.
M’he gravat també llegint la poesia. Espero que s’entengui que el registre que he utilitzat no és la imatge ni el vídeo, pròpiament. Però per tal de fer-vos arribar la poesia il·lustrada, òbviament, he hagut de fer fotos del que he creat a casa.
Sovint hem de fer visible allò que per tantes persones no ho és. Espero que us agradi!
Us deixo aquí el poema, per si algú té algun dubte amb les imatges:
Frontera que no es veu, però es fa sentir,
un mur transparent que no et deixa seguir.
Vorals massa alts, camins sense final,
i el cos es queda aturat… davant del límit social.
Alteritat, em diuen com si fos lluny,
com si el meu món no fos del vostre conjunt.
Mirades que pesen, silencis de rebuig,
em deixen a fora, com si no fos de ningú.
Diferència que vibra, que vol respirar,
entre sorolls forts que no em deixen pensar.
Llums que enceguen, ritmes sense control,
i jo em faig petita dins d’aquest gran soroll.
Límit no és el meu, és del teu mirar,
és la porta tancada que no vols obrir pas.
I en aquest buit fred, entre tu i jo,
creix la soledat… sense veu ni ressò.
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1v31c-PgCsO6s9kzkilIBzt1QlBuezSWK
Debat2el Registre 2. Activitat 3
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Jenni,
Estàs treballant una temàtica molt clara i molt propera a la teva realitat, com és la discapacitat i les fronteres socials. És un enfocament molt potent que aporta profunditat i sentit al teu projecte.
Les justificacions són bones, clares i ajuden a entendre el procés creatiu que estàs realitzant, fet que dona molta solidesa al teu treball.
Pel que fa als llenguatges, estàs utilitzant propostes originals i creatives. T’animo a continuar experimentant amb diferents llenguatges artístics, ja que això et permetrà seguir ampliant les teves possibilitats expressives.
Estàs fent molt bona feina, endavant i continua així!
Gràcies Neus,
He intentat de moment desmarcar-me amb llenguatges diferents als vídeos o imatges. Tinc una idea pel següent registre, si de cas ara t’escric per privat.
Gràcies!