Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat d’anar amb la meva família a les Falles, on he pogut observar de prop aquest esdeveniment cultural tan característic. A través de les imatges que he capturat, m’he centrat no només en la bellesa artística dels monuments fallers, sinó també en els espais, les persones i les dinàmiques que es generen al seu voltant. Les Falles m’han semblat una expressió artística molt rica, plena de creativitat, detall i significat, i m’ha agradat molt poder viure-ho en directe.

Tot i això, també he intentat fer una observació crítica, fixant-me en les fronteres i diferències que es poden generar en aquest context. Per exemple, he pogut veure com hi ha espais més accessibles i còmodes per a determinades persones, mentre que altres poden quedar més al marge, ja sigui per la gran quantitat de gent, pel soroll o per dificultats de mobilitat. Això m’ha fet reflexionar sobre com un esdeveniment cultural que, en principi, és obert a tothom, pot generar certes barreres que no sempre són visibles.

A més, també he observat diferents grups socials interactuant de maneres diverses: turistes, famílies, fallers i falleres… cadascun vivint l’experiència des de perspectives diferents. Això m’ha ajudat a entendre la idea de diferència i alteritat, i com aquestes es manifesten en un mateix espai.

Amb aquesta activitat he après a mirar més enllà de l’aparença estètica i a analitzar l’entorn des d’una perspectiva més crítica. La principal dificultat ha estat precisament aquesta: anar més enllà del que és visible i intentar interpretar el que hi ha darrere de cada situació.

A la meva carpeta de Drive podreu trobar les imatges i un petit vídeo.