El meu vídeo final té com a objectiu transmetre una reflexió sobre les accions quotidianes que formen part de la nostra rutina. Sovint fem moltes coses al llarg del dia de manera automàtica i accelerada, sense aturar-nos a pensar en el seu significat ni a valorar el temps i l’experiència que representen. A causa del ritme de vida actual, és habitual que activitats senzilles i habituals passin desapercebudes, tot i que són les que construeixen gran part del nostre dia a dia.

Per aquest motiu, el concepte principal del vídeo gira al voltant de la idea de recuperar la capacitat d’apreciar els petits moments. He volgut mostrar com les mateixes accions poden ser percebudes de maneres molt diferents segons la velocitat amb què les vivim. Quan tot passa massa ràpid, és fàcil perdre detalls, emocions i sensacions que podrien tenir un gran valor personal.

Pel que fa al muntatge, he decidit començar el vídeo amb una successió de plans reproduïts a una velocitat molt elevada. Aquesta decisió té la funció de representar la manera en què sovint afrontem la vida quotidiana: anant d’una activitat a una altra sense temps per observar, reflexionar o simplement gaudir del moment present. Els diferents plans passen ràpidament davant de l’espectador, generant una sensació de pressa i de moviment constant. D’aquesta manera, es crea una primera impressió que reflecteix el ritme accelerat amb què moltes persones viuen avui dia.

Després d’aquesta primera part, el vídeo experimenta un canvi important. Hi ha una pausa que marca una transició entre dues maneres de veure i viure la realitat. A partir d’aquest moment, les imatges passen a reproduir-se de manera més lenta. Aquest canvi de ritme és essencial per al missatge que vull transmetre. L’objectiu és convidar l’espectador a observar amb més atenció les mateixes accions que abans apareixien de forma precipitada. Quan la velocitat disminueix, es poden apreciar millor els detalls, els moviments i les sensacions que abans quedaven ocults. Aquesta part del vídeo pretén transmetre calma, consciència i la importància de viure cada instant amb més presència.

A través d’aquest contrast entre rapidesa i lentitud, he volgut demostrar que moltes de les coses que fem cada dia tenen més valor del que sovint els atribuïm. No es tracta només de les grans experiències o dels moments excepcionals, sinó també dels petits gestos quotidians que formen part de la nostra vida. Quan ens permetem viure’ls amb tranquil·litat, podem descobrir-ne una nova dimensió i gaudir-los d’una manera més plena.

Finalment, el vídeo conclou amb una pantalla negra acompanyada d’una veu en off que recita un text escrit per mi. He escollit aquest recurs perquè l’espectador pugui centrar tota la seva atenció en el missatge final, sense cap distracció visual. La pantalla negra crea un espai de reflexió que reforça la idea principal del projecte i convida a pensar sobre la manera com vivim el nostre dia a dia. La veu en off actua com una conclusió personal que sintetitza el significat del vídeo i deixa una reflexió oberta perquè cada espectador la pugui interpretar segons la seva pròpia experiència.

Bon dia,

Adjunto per aqui el link del video final. Espero que el gaudiu. https://drive.google.com/drive/u/0/home

En aquest últim registre he volgut fer una mirada més general sobre tots els moments i espais que han aparegut al llarg del projecte. A través d’imatges i fragments quotidians, he intentat reflexionar sobre la importància de les petites coses que formen part del dia a dia i que sovint passen desapercebudes.

Vivim en un ritme molt accelerat, acostumats a donar importància només als grans moments, i moltes vegades costa parar-se a observar aquelles situacions simples que també formen part de la vida. Moments com compartir espais, caminar, descansar, observar el mar o simplement habitar un lloc poden semblar insignificants, però són precisament aquestes petites experiències les que construeixen la quotidianitat.

Aquest registre funciona com una síntesi dels anteriors, recuperant elements com la calma, la intimitat, els rastres humans o els espais habitats. M’interessava donar valor a aquestes imatges senzilles i intentar romantitzar moments que normalment no considerem importants.

Més que explicar una història concreta, les imatges busquen transmetre una manera de mirar el dia a dia amb més atenció i sensibilitat. A través de la llum, del temps pausat i dels petits detalls, he volgut representar aquesta idea que la vida també es troba en allò més simple i quotidià, sempre he sigut molt amant del video i la fotografía.

En aquest cinquè registre he volgut centrar-me en aquells espais quotidians que conserven rastres de presència humana tot i aparentar estar buits. Les imatges mostren moments posteriors a l’acció, espais ja utilitzats on encara es poden percebre petits detalls que evidencien que hi ha hagut vida, moviment i temps compartit.

Les fotografies se centren en objectes desplaçats, taules utilitzades, restes o petits desordres que normalment passen desapercebuts. Són elements molt simples, però que funcionen gairebé com una empremta. Encara que les persones no apareguin directament dins les imatges, la seva presència continua sent visible a través d’aquests rastres quotidians.

M’interessava especialment treballar aquesta contradicció entre absència i presència. Els espais semblen tranquils i buits, però al mateix temps es pot notar que han estat habitats fa poc. A través dels objectes, de la llum o del desordre, encara es percep la presència de les persones tot i que no apareguin directament a les imatges.

Sovint no ens parem a observar aquests petits rastres que deixem en els espais quotidians, però crec que també poden explicar moments, relacions i maneres d’habitar un lloc. M’interessava observar aquests instants posteriors amb una mirada calmada, fixant-me en detalls senzills que normalment passen desapercebuts.

La llum natural i les composicions simples reforcen aquesta sensació de calma i intimitat. Les imatges no busquen representar grans accions, sinó moments quotidians molt simples que, tot i el silenci i l’absència de persones, continuen transmetent una sensació de vida.

En aquest quart registre he volgut centrar-me en la sensació de calma a través del paisatge, utilitzant el mar com a element principal. A diferència dels registres anteriors, aquí el focus no recau tant en l’acció o el cos, sinó en l’experiència que es genera a partir de la imatge i el so.

Els vídeos mostren escenes senzilles del mar en calma, amb moviments suaus i repetitius de l’aigua. Són plans tranquils, sense grans canvis, que conviden a aturar-se i observar.

El so té un paper important, ja que el soroll de les onades reforça aquesta sensació de pausa.

En un context on sovint vivim amb pressa, aquests moments de calma es tornen necessaris però no sempre fàcils de trobar. El mar, en aquest cas, es converteix en un espai on desconnectar del ritme diari i reconnectar amb una sensació més pausada.

Aquest registre busca, més que explicar, fer sentir aquesta calma a través de la repetició, el temps i el so.

Registre 3. 

En aquest segon registre he volgut centrar-me en la part més íntima de la quotidianitat, fixant-me en moments com vestir-se, sortir de la dutxa o el rastre que queda després de descansar.

Són accions que formen part de la rutina diària i que sovint passen desapercebudes, però que tenen un caràcter molt personal. Són espais i moments on el cos es troba en una situació de calma, sense pressa, allunyat de la mirada externa.

Les imatges mostren fragments del cos i situacions molt properes, cosa que reforça aquesta sensació d’intimitat. No es tracta tant de l’acció en si, sinó del moment que es genera al voltant d’aquesta: un temps propi, repetitiu, però necessari.

En un context on sovint vivim amb pressa, aquests petits gestos de cura queden en segon pla i costa parar-se a valorar-los o fins i tot a romantitzar-los. Tot i això, són precisament aquests moments els que poden aportar una sensació de calma i connexió amb un mateix dins del ritme accelerat del dia a dia. Sempre m’ha agradat molt la fotografia i penso que són imatges senzilles però a la vegada boniques que m’ajuden a representar allò que vull transmetre.

Registre 2

En aquest registre he volgut capturar un moment quotidià entre el meu pare i el meu germà, en què es produeix una transmissió de coneixements i experiències entre generacions. La llum del sol i l’atmosfera tranquil·la aporten una sensació de calma i proximitat que converteixen aquesta escena en un moment significatiu i positiu.

No entenc aquesta transmissió com un fet negatiu, sinó com una part natural del creixement i de la construcció personal. A través d’aquest tipus de moments es comparteixen habilitats, maneres de fer i també formes d’entendre el món. Tot i això, aquesta transmissió no és igual en totes les famílies. Cada entorn familiar genera unes experiències i uns valors diferents, fet que condiciona la manera com cada persona es desenvolupa.

És aquí on apareix la idea de diferència, no tothom rep les mateixes oportunitats, ni els mateixos aprenentatges, ni viu les mateixes situacions. Això pot generar límits o distàncies entre persones, no visibles físicament però presents en les seves trajectòries vitals.

Aquesta escena, tot i la seva senzillesa, m’ha fet reflexionar sobre com els moments més quotidians poden tenir un impacte profund en la construcció de la identitat. La llum i l’estètica reforcen aquesta sensació de benestar,

Registre 1. 

En aquest primer registre he volgut observar espais quotidians de la llar que sovint passen desapercebuts, centrant-me en accions domèstiques com estendre la roba, rentar els plats o planxar. A través d’aquestes imatges, intento evidenciar com aquests espais aparentment neutres amaguen dinàmiques de desigualtat i diferència.

Les fotografies mostren límits invisibles però molt presents: els límits entre allò públic i allò privat, entre qui ocupa els espais visibles i qui sosté les tasques invisibles. Les feines domèstiques, tot i ser essencials, sovint queden relegades a l’àmbit privat i associades a determinats rols, especialment de gènere. Això genera una frontera simbòlica que separa el reconeixement social d’aquestes activitats.

També es pot observar una certa idea d’alteritat dins del mateix entorn domèstic. Hi ha persones que habiten aquests espais des del privilegi de no haver de fer aquestes tasques, mentre que d’altres hi estan més vinculades. Aquesta diferència no sempre és visible, però es materialitza en accions quotidianes repetitives i sovint invisibilitzades.

El fet d’utilitzar el blanc i negre reforça aquesta mirada crítica, eliminant distraccions i centrant l’atenció en les textures, els gestos i les accions. A més, em permet generar una certa distància que convida a la reflexió.

Bon dia adjunto la meva activitat sobre les pràctiques culturals i artístiques en l’actualitat.