Registre 3.
En aquest segon registre he volgut centrar-me en la part més íntima de la quotidianitat, fixant-me en moments com vestir-se, sortir de la dutxa o el rastre que queda després de descansar.
Són accions que formen part de la rutina diària i que sovint passen desapercebudes, però que tenen un caràcter molt personal. Són espais i moments on el cos es troba en una situació de calma, sense pressa, allunyat de la mirada externa.
Les imatges mostren fragments del cos i situacions molt properes, cosa que reforça aquesta sensació d’intimitat. No es tracta tant de l’acció en si, sinó del moment que es genera al voltant d’aquesta: un temps propi, repetitiu, però necessari.
En un context on sovint vivim amb pressa, aquests petits gestos de cura queden en segon pla i costa parar-se a valorar-los o fins i tot a romantitzar-los. Tot i això, són precisament aquests moments els que poden aportar una sensació de calma i connexió amb un mateix dins del ritme accelerat del dia a dia. Sempre m’ha agradat molt la fotografia i penso que són imatges senzilles però a la vegada boniques que m’ajuden a representar allò que vull transmetre.
Debat0el Registre 3 – Activitat 3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Anna!
M’ha agradat molt llegir el teu text, ja que considero que transmet molt bé com l’art ha estat molt present a la teva vida des de petita i com ha evolucionat amb tu. Faig èmfasi en com relacionés la música, el ballet i el teatre amb emocions i moments personals, perquè m’agrada molt aquesta idea de l’art.
Per una altra banda, es nota que l’art t’ha ajudat a créixer en confiança i a expressar-te millor. També he trobat molt interessant com expliques la plàstica, com a un espai de calma dins del dia a dia.
Moltes gràcies pel teu text.
Hola Anna,
M’ha agradat molt llegir el teu pas pel món artístic i com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida. Quan expliques que a casa sempre hi havia música i formava part de moments compartits amb la teva família, m’he sentit molt identificada. A mi em passava el mateix amb les manualitats, dibuixar i pintar. Tots els caps de setmana feia alguna activitat manual amb el meu pare o seiem a dibuixar i pintar diferents personatges mentre miràvem la televisió junts.
He de dir que es nota molt quan parles del teatre que has trobat el teu espai per poder expressar-te de forma lliure, i això és el més important quan parlem d’art.
D’altra banda, també m’ha cridat l’atenció la teva experiència com a CRAE i la mirada que portes sobre l’art com una eina d’expressió pels infants. Considero que tens tota la raó i és veritat que moltes vegades els infants no saben posar paraules al que senten i a través del dibuix, de la música o del moviment poden comunicar emocions molt profundes. L’art pot convertir-se en una eina molt potent tant per a ells com per a nosaltres com a futures mestres.
Comparteixo la teva reflexió final sobre l’educació artística i que aquesta no s’hauria de veure com una cosa secundària, sinó que hauria de ser més important, ja que aquesta ajuda a infants a expressar-se i a comprendre una mica millor el món que els envolta.
Gràcies per la teva aportació.
Ens llegim!
Iris.
M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè expliques molt bé com l’art ha estat present a la teva vida des de petita, sobretot a través de la música a casa. M’ha semblat molt bonic com descrius aquests moments quotidians amb la teva família, perquè es veu que l’art no només es troba a l’escola sinó també en la vida diària.
A més, m’ha semblat molt interessant la part en què expliques la teva experiència treballant en un CRAE. Es veu clarament com l’art pot ser una eina molt important perquè els infants puguin expressar emocions o comunicar-se quan potser amb paraules els costa més.
En general, crec que el teu relat transmet molt bé la importància de l’art tant a nivell personal com professional, i m’ha agradat veure com totes aquestes experiències t’han ajudat a construir la teva manera d’entendre l’educació artística.