Hola!
per aquesta segona entrega he treballat fent una poesia il·lustrada. És una expressió artística que no tinc massa per mà i m’ha semblat interessant poder dedicar-m’hi i sortir de la meva zona de confort. Ho he fet a mà i en cartolina A2 per tal que les imatges es poguessin veure bé. Adjunto una foto de la cartolina sencera i altres de les parts del poema perquè es puguin apreciar bé els detalls. He intentat transmetre amb lletres (més grans, més petites, corbes…) i amb imatges el missatge que volia fer arribar: les fronteres socials que pateixen persones amb discapacitat, sigui física o intel·lectual. He volgut treballar al voltant dels conceptes “frontera”, “alteritat”, “diferència” i “límit”. Aquestes reflexions són fruit de la meva observació diària i bagatge laboral, ja que fa anys que treballo en el món de la discapacitat. Són fruit del meu dia a dia en una escola d’educació especial i de com interpreto les fronteres invisibles a les quals molts d’ells s’han d’afrontar. Per això he titulat l’obra com “Fronteres de vidre”.
M’he gravat també llegint la poesia. Espero que s’entengui que el registre que he utilitzat no és la imatge ni el vídeo, pròpiament. Però per tal de fer-vos arribar la poesia il·lustrada, òbviament, he hagut de fer fotos del que he creat a casa.

Sovint hem de fer visible allò que per tantes persones no ho és. Espero que us agradi!
Us deixo aquí el poema, per si algú té algun dubte amb les imatges:

Frontera que no es veu, però es fa sentir,
un mur transparent que no et deixa seguir.
Vorals massa alts, camins sense final,
i el cos es queda aturat… davant del límit social.

Alteritat, em diuen com si fos lluny,
com si el meu món no fos del vostre conjunt.
Mirades que pesen, silencis de rebuig,
em deixen a fora, com si no fos de ningú.

Diferència que vibra, que vol respirar,
entre sorolls forts que no em deixen pensar.
Llums que enceguen, ritmes sense control,
i jo em faig petita dins d’aquest gran soroll.

Límit no és el meu, és del teu mirar,
és la porta tancada que no vols obrir pas.
I en aquest buit fred, entre tu i jo,
creix la soledat… sense veu ni ressò.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1v31c-PgCsO6s9kzkilIBzt1QlBuezSWK

En aquest registre he optat per treballar amb un format visual basat en pictogrames en lloc d’utilitzar la fotografia o el vídeo. He creat cinc documents diferents, cadascun dels quals conté una frase construïda a partir de pictogrames. La meva proposta se centra en la reflexió sobre la discapacitat i les fronteres socials amb què sovint es troben les persones amb discapacitat intel·lectual o física en la seva vida quotidiana.

Aquesta temàtica neix directament de la meva experiència professional. Actualment treballo en una escola d’educació especial amb infants amb necessitats educatives especials, però el meu recorregut en aquest àmbit s’estén al llarg de més de dotze anys, incloent experiències en un servei de teràpia ocupacional i en un servei de lleure per a persones amb discapacitat. Aquest bagatge m’ha permès observar de prop les dificultats, però també les potencialitats, que apareixen en els processos de comunicació, participació i inclusió social.

He escollit els pictogrames perquè constitueixen una eina fonamental en el nostre dia a dia a l’escola. Es tracta d’un sistema de comunicació augmentativa i alternativa que permet a molts infants comprendre missatges, expressar necessitats i participar en interaccions que, d’altra manera, podrien quedar limitades. Tot i la seva importància, sovint és un llenguatge poc conegut fora d’aquests contextos educatius i terapèutics.

A través d’aquest registre visual he volgut posar en evidència com les barreres comunicatives poden esdevenir una frontera social. Alhora, els pictogrames també mostren la seva capacitat per actuar com a ponts que faciliten la comprensió mútua i redueixen la distància entre persones amb diferents maneres de comunicar-se. D’aquesta manera, el treball pretén visibilitzar la importància d’aquest llenguatge i convidar a reflexionar sobre les desigualtats i els límits socials que encara afecten les persones amb discapacitat.

Us deixo l’enllaç de la meva carpeta:

https://drive.google.com/drive/folders/1mSbMwQ3k2krGdGOt5xHkXeNVGoUEQ1na

Hola! Us deixo aquí el meu relat sobre l’educació artística. Potser algú nascut entre els 80 i 90 li ressona el relat.
Ens llegim per aquí!

Hola! Us deixo el diagrama que he fet sobre la relació que tinc amb l’art. L’he dividit en tres grans blocs:

Pel que fa a les arts visuals, m’encanta anar al teatre, al cinema i segueixo diferents sèries. La lectura m’agrada, malgrat últimament no hi puc dedicar el temps que voldria.

De les arts plàstiques en destaco les manualitats, la pintura i fusteria. És quelcom que m’apassiona i sempre hi voldria dedicar més temps.

Per últim, la música. M’encanta i la trobo essencial en el meu dia a dia. M’emociona anar de concert. Escolto música a diari i a l’escola sóc l’encarregada del taller de dansa i moviment. És una activitat que ens ajuda a connectar amb els infants des d’una altra vessant.

Totes elles les he relacionat amb allò que em transmeten i de la importància que tenen per mi. Imagino que hi ha company/es amb els que podem coincidir. És enriquidor veure les connexions entre tots/es nosaltres.
Espero que us agradi i, potser, us connecti amb les vostres experiències.

Imatges de fotografia extretes de:

• Diari Serpis (2024). https://diariserpis.com/el-grup-musical-zoo-rep-el-xix-guardo-francesc-ferrer-i-pastor/
• Balañà (2025). https://www.balanaenviu.com/espectaculo/albert-pla-i-peyu

Bona tarda a tothom!

Sóc la Jenni, us deixo el meu vídeo de presentació.
Ens anem veiem per aquí! :)