Publicat per 
Lliurament de l'activitat 2
Publicat per 
Publicat per 
Debat5el Relat de l’educació artística
- Amal Rha Ortega says:
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat i, en especial, el lligam que mantens amb la música. Comparteixo la teva percepció de que la música ens acompanya al llarg de la nostra vida al llarg de moments molt importants. Es una via d’aprenentatge natural i inconscient, ens ajuda a posar nom a certes emocions, ens facilita mantenir tradicions, a compartir moments amb la gent que estimem, a crear moments càlids i records, etc. És per això, que penso que el significat de la música és molt maco.
Volia dir-te que el mateix sentiment de frustració també l’he viscut perquè sempre he considerat que no tinc destressa per fer cap activitat artística, però al final el que hem de pensar és en com en sentim quan fem la tasca, sense tenir en compte si “ho fem bé o malament”. Aquest sentiment de neguit ens influeix negativament en els resultats.
- Lydia Moro Garcia says:
Hola!
He trobat molt interessant llegir el teu relat, especialment com expliques la relació tan significativa que has tingut amb la dansa des de petita. Es nota que per a tu ballar no ha estat només una activitat artística, sinó també una manera molt important de canalitzar emocions i connectar amb tu mateixa. També m’ha semblat molt rellevant la diferència que descrius entre l’educació artística que vas viure a l’escola i la que has experimentat fora, sobretot a través de la dansa. El teu text transmet molt bé com l’art pot esdevenir un espai d’expressió personal, benestar i creixement al llarg del temps.
Lydia.
- Clàudia Romero Camin says:
Hola Esther,
M’ha agradat llegir el teu relat, especialment el paràgraf on expliques com la dansa ha estat un pilar fonamental per a tu perquè et permetia mostrar i gestionar emocions que et costava expressar amb paraules. Jo practico ioga i crec que puc entendre aquesta connexió amb el cos i les emocions: així com a les classes de dansa tu trobaves llibertat i expressió a través del moviment, en el ioga també descobreixo un espai per sentir, explorar i gestionar les emocions de manera profunda. És molt interessant veure com el moviment, ja sigui ballant o fent ioga, pot convertir-se en un refugi i una eina per conèixer-se millor.
Per a tu, què és important per començar a ballar? Quines recomanacions donaries a algú que vol iniciar-se en la dansa?
- Eva Muñoz Molina says:
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat, especialment quan expliques la relació que tens amb la dansa i com aquesta forma d’expressió t’ha acompanyat des de petita. Es nota que per a tu ballar no és només una activitat artística, sinó també una manera d’expressar emocions i connectar amb tu mateixa. Trobo molt interessant com expliques que a través del moviment pots transmetre sentiments que potser amb paraules són més difícils d’expressar.
També m’ha semblat molt rellevant la reflexió que fas sobre la diferència entre l’educació artística dins de l’escola i les experiències que has viscut fora de l’aula. Sovint, com també passa en el meu cas, moltes de les experiències artístiques més significatives sorgeixen en espais més lliures on podem experimentar i gaudir de l’art d’una manera més personal.
Crec que el teu relat mostra molt bé com l’art pot ser una eina molt important per al benestar personal i per al desenvolupament emocional. Llegir la teva experiència m’ha fet reflexionar també sobre la importància de donar més espai a les arts dins de l’educació.
Gràcies per compartir la teva experiència! - Núria Fonts Sánchez says:
Bona nit Esther!
El teu relat m’ha semblat molt sincer i molt agradable de llegir. M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que l’art ha estat present a la teva vida gairebé sense adonar-te’n, i com amb el temps t’has adonat de la importància que ha tingut per a tu. La part on parles de la dansa transmet molt bé la passió que hi tens i com t’ha acompanyat durant molts anys. Es nota que ballar ha estat un espai on et senties còmoda i on podies ser tu mateixa.
També m’ha agradat molt llegir com descrius la música, sobretot quan expliques que per a tu era una mena de refugi. Em sembla molt bonic veure com diferents formes d’art, com la música i el moviment, s’han anat connectant al llarg de la teva vida. A més, el fet que t’agradés investigar artistes i descobrir música nova mostra una relació molt curiosa i activa amb aquest món.
Una altra part que m’ha semblat interessant és quan parles de la teva experiència amb l’educació artística a l’escola. Es veu clarament que gaudies més quan podies crear lliurement que no pas quan havies de seguir un model molt concret. Això fa pensar en com, moltes vegades, les activitats més obertes permeten gaudir més de l’art i sentir-se més capaç.
En general, el teu relat transmet molt bé com l’art pot tenir un paper molt important en la manera com ens expressem i entenem el que sentim. Gràcies per compartir una experiència tan personal.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Qui som i d’on venim?
- Joan Martorell García says:
M’ha impressionat com descrius la teva connexió amb les arts durant el temps. Es nota que, encara que a l’escola les activitats estaven més dirigides, les vivències personals com la música, el cinema o la costura han estat essencials per fer créixer la teva creativitat.
També em sembla molt interessant que ressaltis com aquestes activitats et proporcionen tranquil·litat i una forma d’expressar-te. Aquesta reflexió és realment valuosa, especialment pensant en el teu futur com a educadora i en la necessitat de transmetre als nens una relació més oberta i significativa amb les arts.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística
- Jenni Real Fornós says:
Hola Amal,
llegint el teu text he pensat que és molt bonic veure com la teva relació amb les arts ha anat transformant-se amb el temps. M’ha agradat especialment aquesta idea de reconciliació que expliques. Crec que és molt valuós haver pogut deixar enrere aquelles sentències que durant anys et van fer pensar que les arts no eren per a tu. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquests prejudicis, l’art es converteix en un espai molt més lliure: un lloc on expressar-nos, explorar i també gaudir sense tanta pressió. I, al cap i a la fi, poder gaudir de l’art és un autèntic plaer.
També m’ha fet reflexionar sobre com, durant molts anys, molts de nosaltres hem crescut amb missatges semblants als que descrius. Comentaris d’adults que, segurament sense mala intenció, acabaven etiquetant les nostres capacitats: que si “no tens traça per dibuixar”, que si “millor que et dediquis a una altra cosa”. Crec que abans no hi havia tanta sensibilitat respecte al valor educatiu de l’art ni sobre la importància de permetre que els infants experimentin sense por. De fet, encara avui passa que, quan ens acostem a les pràctiques artístiques, ens imposem una pressió molt gran sobre si ho fem bé o malament. A mi mateixa em passa sovint: em costa sortir de la meva zona de confort i, quan ho intento, apareixen molts dubtes. Per això m’identifico amb aquest procés que descrius de canviar el xip i començar a viure les arts d’una manera més oberta.
També m’ha semblat molt interessant la manera com expliques la relació entre les arts i la teva pràctica professional. És realment impressionant com les diferents disciplines artístiques poden ser una porta d’entrada perquè molts infants es comuniquin, entenguin millor el món o expressin emocions que, a través del llenguatge verbal, els costaria molt més. Quan parles d’utilitzar la música, el moviment, el dibuix o el joc simbòlic per treballar aspectes del llenguatge, es veu clarament aquest potencial educatiu que tenen les arts.
En aquest sentit, la teva experiència m’ha ressonat molt. Treballo en una escola d’educació especial i, des de la meva vivència, he pogut comprovar moltes vegades com l’art pot convertir-se en una eina potentíssima per obrir canals de comunicació amb infants amb necessitats educatives especials. Sovint és a través del dibuix, del gest, del so o del moviment que aconsegueixen expressar idees i emocions que d’una altra manera quedarien bloquejades. I, com tu dius, és un aprenentatge constant que també ens transforma a nosaltres com a educadors.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el REPTE 2: Qui som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l’educació artísticaamb les arts
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat sobre l’educació artística. Activitat 2.
- Enric Moré Flores says:
Que interessant aquesta idea de l’art com a experimentació! M’ha agradat també llegir sobre una experiència diferent a algú que ha nascut a l’any 1999.
Jo entenia l’art com una forma d’expressió emocional i creativa, però amb el teu text he pogut obrir una mica més aquesta idea i també afegir el tema d’experimentar. L’art, té múltiples formes, i per garantir que estem donant peu a la creativitat i imaginació, també cal que els infants (i no tant infants) també experimentin amb diferents disciplines.
- Mario Lopez Torres says:
Bona tarda Jenni,
En primer lloc, volia felicitar-te per la manera en què escrius, m’ha semblat un relat molt ben fet i ha captat la meva atenció de principi a fi.
Pel que fa al contingut, m’ha semblat molt interessant, ja que, encara que jo vaig néixer l’any 2006, penso que tenim una visió i una experiència acadèmica semblant.
Valoro tant com tu l’experimentació i també tinc la sensació que a mesura que anem creixent, tant la música com les arts plàstiques perden el component creatiu i lliure i estan més enfocades en el coneixement teòric i l’aplicació “correcta” de certes estratègies o tècniques.
Finalment, trobo rellevant comparar les nostres experiències amb l’assignatura d’història de l’art. En el meu cas, encara que sí que havia d’estudiar noms d’autors i algunes xifres (sovint amb el segle n’hi havia prou), el que més em cridava l’atenció era el significat darrere de les obres, els símbols o tècniques que l’autor emprava per transmetre un missatge. La nostra professora també valorava això i normalment, no era necessari memoritzar gaire informació per l’examen. Pel que he llegit en el teu relat, estic segur que haguessis gaudit molt més d’aquesta assignatura si haguessis tingut una experiència similar a la meva.
Moltes gràcies per compartir la teva història, espero que et vagi molt bé el semestre!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Relat de l’educació artística
- Enric Moré Flores says:
Bon dia!
M’ha alegrat molt que l’art hagi sigut tant positiu i present al llarg de la teva vida i que tot i així, la reflexió que en fem sigui la mateixa en el meu cas que tot i valorar molt l’art, aquest no ha sigut tant present al llarg de la meva vida i sovint ha comportat a experiències no tant positives i més frustrants.
L’art és tranversal a les nostres vides i està present en tot arreu, i per tant, no ha de ser només una assignatura, sinó que ha d’estar present al llarg de tota la programació.
M’agrada molt també la fotografia, i uso molt les xarxes socials, crec que no hi ha dia que no pengi una foto de quelcom que he observat al llarg del dia.
Seria interessant també veure, sobretot avui que es 8 de març, com vivim l’art les diferents persones segons el gènere, ja que penso que el cisheteropatriarcat sovint anul·la les emocions dels homes i neutralitza la nostra capacitat d’imaginació, molt necessaris per crear art.
- David Villalta Segura says:
Buenas tardes Judith. Me ha fascinado cómo conectas los juegos de dibujo en 3D de tu infancia con tu trabajo actual en la joyería. Al compararnos, veo que tu biografía escolar fue muy enriquecedora, seguramente esto ocasionará que esta huella tan positiva (Aiello et al., 2011) que te han dejado sea transmitida a tus futuros alumnos fomentando de esta manera que la asignatura tenga un valor añadido extraordinario. En cambio mi experiencia en el entorno académico no fue tan positiva, pero gracias al arte no formal podré transmitir al alumnado esa misma pasión similar a la tuya.
Quiero destacar que cuando estás diseñando joyas estás haciendo arte, dado que se define como un concepto móvil que construye sentido en el día a día (Oliver, 2022).
Me surge una duda: ¿Tienes pensado trasladar esa visión técnica y estética de la joyería en el aula para que tus alumnos vean el arte como algo útil en su vida diaria? En caso afirmativo ¿cómo lo harás? - Abril Morató Oterino says:
Hola Judith,
M’ha semblat molt interessant llegir el teu relat perquè es veu molt clar com la creativitat ha estat present en diferents moments de la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la relació que fas entre les manualitats i el dibuix de la infància amb la teva feina actual a la joieria, ja que demostra que la creativitat que desenvolupem de petits pot tenir continuïtat en la vida adulta.
També m’ha agradat molt la part on expliques la teva experiència amb el teatre musical i com et va ajudar a guanyar confiança i a expressar emocions. Crec que les arts escèniques tenen aquesta capacitat de fer-nos créixer tant a nivell artístic com personal.
Coincideixo també amb la idea que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual a l’escola, sinó una manera d’aprendre i expressar-se. En el meu cas, la dansa i la música també han tingut un paper molt important en la meva vida i m’han ajudat a veure l’art com una forma d’expressió i de connexió amb les emocions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
M’ha agradat molt el teu mapa conceptual perquè es veu clarament la relació que tens amb les diferents formes d’art. Penso que està molt ben organitzat i és fàcil d’entendre, i m’agrada que hagis inclòs les pràctiques que fas actualment i el que t’aporten en el teu dia a dia.
També em sembla interessant que relacionis l’art amb el teu futur com a mestra. Es veu que valores molt la creativitat i l’expressió d’emocions, i crec que això és molt important a l’escola perquè ajuda als infants a expressar-se i a aprendre d’una manera més lliure.
Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que combines disciplines diferents com la música, la dansa, la fotografia i les manualitats. Creus que alguna d’aquestes és la que més t’agrada?
En general, penso que el teu mapa explica molt bé la importància que té l’art en la teva vida, tant personalment com pensant en la teva futura pràctica com a mestra.