El meu vídeo final té com a objectiu transmetre una reflexió sobre les accions quotidianes que formen part de la nostra rutina. Sovint fem moltes coses al llarg del dia de manera automàtica i accelerada, sense aturar-nos a pensar en el seu significat ni a valorar el temps i l’experiència que representen. A causa del ritme de vida actual, és habitual que activitats senzilles i habituals passin desapercebudes, tot i que són les que construeixen gran part del nostre dia a dia.

Per aquest motiu, el concepte principal del vídeo gira al voltant de la idea de recuperar la capacitat d’apreciar els petits moments. He volgut mostrar com les mateixes accions poden ser percebudes de maneres molt diferents segons la velocitat amb què les vivim. Quan tot passa massa ràpid, és fàcil perdre detalls, emocions i sensacions que podrien tenir un gran valor personal.

Pel que fa al muntatge, he decidit començar el vídeo amb una successió de plans reproduïts a una velocitat molt elevada. Aquesta decisió té la funció de representar la manera en què sovint afrontem la vida quotidiana: anant d’una activitat a una altra sense temps per observar, reflexionar o simplement gaudir del moment present. Els diferents plans passen ràpidament davant de l’espectador, generant una sensació de pressa i de moviment constant. D’aquesta manera, es crea una primera impressió que reflecteix el ritme accelerat amb què moltes persones viuen avui dia.

Després d’aquesta primera part, el vídeo experimenta un canvi important. Hi ha una pausa que marca una transició entre dues maneres de veure i viure la realitat. A partir d’aquest moment, les imatges passen a reproduir-se de manera més lenta. Aquest canvi de ritme és essencial per al missatge que vull transmetre. L’objectiu és convidar l’espectador a observar amb més atenció les mateixes accions que abans apareixien de forma precipitada. Quan la velocitat disminueix, es poden apreciar millor els detalls, els moviments i les sensacions que abans quedaven ocults. Aquesta part del vídeo pretén transmetre calma, consciència i la importància de viure cada instant amb més presència.

A través d’aquest contrast entre rapidesa i lentitud, he volgut demostrar que moltes de les coses que fem cada dia tenen més valor del que sovint els atribuïm. No es tracta només de les grans experiències o dels moments excepcionals, sinó també dels petits gestos quotidians que formen part de la nostra vida. Quan ens permetem viure’ls amb tranquil·litat, podem descobrir-ne una nova dimensió i gaudir-los d’una manera més plena.

Finalment, el vídeo conclou amb una pantalla negra acompanyada d’una veu en off que recita un text escrit per mi. He escollit aquest recurs perquè l’espectador pugui centrar tota la seva atenció en el missatge final, sense cap distracció visual. La pantalla negra crea un espai de reflexió que reforça la idea principal del projecte i convida a pensar sobre la manera com vivim el nostre dia a dia. La veu en off actua com una conclusió personal que sintetitza el significat del vídeo i deixa una reflexió oberta perquè cada espectador la pugui interpretar segons la seva pròpia experiència.

Bon dia,

Adjunto per aqui el link del video final. Espero que el gaudiu. https://drive.google.com/drive/u/0/home

Bona nit! Aqui teniu el muntatge final d’aquest treball, espero que us agradi.

FINAL

Enllaç al vídeo final: https://drive.google.com/drive/folders/1gzmcFjoVAnqDzb_d7ST3WhV6M3V14uKC?usp=sharing

Holaa!!

Us comparteixo el meu muntatge final.

Aquest procés d’aprenentatge m’ha permès fer una introspecció sobre qui soc jo a través de l’art. Ha estat un procés de reflexió, de buscar l’art en el meu dia a dia i d’intentar interpretar aquells aspectes que formen part de la nostra realitat per trobar-hi un sentit artístic, connectant amb la meva pròpia identitat. La veritat és que donar resposta a una pregunta tan complexa com «Qui soc jo?» ha estat tot un repte, però en el qual m’he pogut desfogar, expressar-me i buscar-me a mi mateixa. L’art m’ha ajudat a reflexionar, a gestionar i a identificar les meves emocions quan les paraules no podien definir la personalitat. Ha estat un procés bonic que m’ha agradat molt viure. Espero que en veure el material audiovisual que he elaborat el gaudiu igual que jo. 

Us deixo també l’enllaç al document amb la reflexió del procés:

https://drive.google.com/file/d/1s2qv7JfT2rC-mslbNqXGrTBfYxEp6_8W/view?usp=drive_link

Moltes gràcies,

Amal

Per aquests últims registres he seguit amb la mateixa dinàmica i he gravat el mateix espai en tres moments diferents. El primer vídeo és durant el matí amb sol, el segon és a l’alba i el tercer correspon a un dia en què es podia veure el fum d’un incendi des de la finestra. M’interessava observar com un mateix lloc pot canviar segons el moment i el que passa al seu voltant. Tot i tractar-se del mateix espai, la llum, l’atmosfera i els elements presents fan que la percepció sigui diferent en cada situació.

Aquests registres em serviran per ja muntar la peça final treballant la idea de transformació de l’espai i dels canvis d’ambient que apareixen.

Carpeta drive: https://drive.google.com/drive/folders/1WPPYBL2qsbVOA5szg6xFEvvO32mU8Q8_?usp=sharing

En aquest últim registre he volgut fer una mirada més general sobre tots els moments i espais que han aparegut al llarg del projecte. A través d’imatges i fragments quotidians, he intentat reflexionar sobre la importància de les petites coses que formen part del dia a dia i que sovint passen desapercebudes.

Vivim en un ritme molt accelerat, acostumats a donar importància només als grans moments, i moltes vegades costa parar-se a observar aquelles situacions simples que també formen part de la vida. Moments com compartir espais, caminar, descansar, observar el mar o simplement habitar un lloc poden semblar insignificants, però són precisament aquestes petites experiències les que construeixen la quotidianitat.

Aquest registre funciona com una síntesi dels anteriors, recuperant elements com la calma, la intimitat, els rastres humans o els espais habitats. M’interessava donar valor a aquestes imatges senzilles i intentar romantitzar moments que normalment no considerem importants.

Més que explicar una història concreta, les imatges busquen transmetre una manera de mirar el dia a dia amb més atenció i sensibilitat. A través de la llum, del temps pausat i dels petits detalls, he volgut representar aquesta idea que la vida també es troba en allò més simple i quotidià, sempre he sigut molt amant del video i la fotografía.

Amb aquest registre vull compartir el resultat d’un “experiment” que he fet recentment, el qual ha consistit a demanar a diverses persones del meu entorn que em descriguin amb tres adjectius.

 Crec que aquesta dinàmica ens convida a reflexionar sobre la importància de com emprem les paraules, com ens poden afectar, quina part de nosaltres mostrem al món i, en conseqüència, com ens perceben els altres. La tria d’aquestes paraules no és gens innofensiva, ja que un mateix adjectiu pot canviar radicalment segons el matís que se li doni. No és el mateix, per exemple, que et diguin que ets intel·ligent  a que et diguin empollona o que et diguin que ets una poruga quan potser només estàs sent prudent. Depenent de l’adjectiu escollit, ens podem imaginar dues persones completament diferents i, de la mateixa manera, la forma en què rebem aquests estímuls pot acabar condicionant directament la nostra seguretat i el nostre rendiment en qualsevol tasca. Aquest fenomen demostra la tesi de Kremer et al. (2018) sobre com el llenguatge actua com una eina per marcar diferències i demarcar i reforçar els bordes de la identitat. 

Així doncs, aquest exercici es converteix en una oportunitat per parlar de l’autoconcepte i de l’autoestima. Aquests valors, creences o perspectives que acaben afectant la nostra manera de fer i que ens condicionen el camí, les oportunitats i, en  conseqüència, els nostres èxits. Per això, hem de ser conscients de la importància d’una comunicació assertiva i sobre si és realment adequat o no que donem la nostra opinió gratuïtament. Vivim en una societat en la qual importa excessivament el que diu la resta, motiu pel qual tots hauríem de fer una mica d’introspecció abans de gosar posar un adjectiu a algú altre. En aquest punt, l’autoestima esdevé un autèntic espai de negociació, un dels «entre-lugares de las culturas» descrits per Yáñez Canal (2018), on xoquen la cultura interna del propi jo i la cultura externa del grup que ens avalua. 

A més, aquest experiment posa de manifest la dualitat de les nostres dues cares: aquella que volem mostrar, la més idònia, polida i acceptable, i aquella que ens guardem per a nosaltres mateixos, la que no ens agrada, la més imperfecta i, possiblement, la més vulnerable. Aquest desig d’ocultar les nostres debilitats ens ocasiona sovint un gran neguit, angoixa i ansietat perquè tenim por a la imperfecció en un territori social (Llorca, 2017) que ens jutja tant pel que mostrem com pel que ens veiem obligats a callar. 

Us deixo l’enllaç a la carpeta del drive per a que ho pogueu consultar

https://drive.google.com/drive/folders/1zCKYO5-5MmXT74XAn7ZIMqQm89YLUK98?usp=drive_link

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. 

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

En aquest registre he gravat una persiana obrint i tancant ja de nit, en un moment en què gairebé no hi ha llum ni moviment. M’interessava observar com canvia l’ambient del lloc quan es fa fosc i com això modifica la percepció de l’espai.

Tot i ser un espai quotidià, durant la nit es genera una sensació diferent, més silenciosa i aturada. A través d’aquests vídeos vull continuar treballant els canvis d’ambient i la relació entre llum, soroll i espai.

Carpeta drive: https://drive.google.com/drive/folders/1rRz0P69stZobEufmCon0bdPhelEhS1PH?usp=sharing

En aquest registre he gravat una persiana obrint-se i tancant-se mentre es feia fosc. M’interessava aquest moment del dia perquè l’espai va canviant poc a poc entre la llum del dia i la nit.

La persiana també marca una separació entre dins i fora, i entre el moment en què encara hi ha activitat i quan tot es va apagant.

Aquests videos es relacionen amb l’àudio de aportat al registre 1, perquè en els dos casos hi ha un canvi gradual d’ambient i de percepció de l’espai.

Drive: https://drive.google.com/file/d/1tkefoFqQeRdUuHcn6wcema3YkeL9e6Kl/view?usp=drive_link

En aquest cinquè registre he volgut centrar-me en aquells espais quotidians que conserven rastres de presència humana tot i aparentar estar buits. Les imatges mostren moments posteriors a l’acció, espais ja utilitzats on encara es poden percebre petits detalls que evidencien que hi ha hagut vida, moviment i temps compartit.

Les fotografies se centren en objectes desplaçats, taules utilitzades, restes o petits desordres que normalment passen desapercebuts. Són elements molt simples, però que funcionen gairebé com una empremta. Encara que les persones no apareguin directament dins les imatges, la seva presència continua sent visible a través d’aquests rastres quotidians.

M’interessava especialment treballar aquesta contradicció entre absència i presència. Els espais semblen tranquils i buits, però al mateix temps es pot notar que han estat habitats fa poc. A través dels objectes, de la llum o del desordre, encara es percep la presència de les persones tot i que no apareguin directament a les imatges.

Sovint no ens parem a observar aquests petits rastres que deixem en els espais quotidians, però crec que també poden explicar moments, relacions i maneres d’habitar un lloc. M’interessava observar aquests instants posteriors amb una mirada calmada, fixant-me en detalls senzills que normalment passen desapercebuts.

La llum natural i les composicions simples reforcen aquesta sensació de calma i intimitat. Les imatges no busquen representar grans accions, sinó moments quotidians molt simples que, tot i el silenci i l’absència de persones, continuen transmetent una sensació de vida.