Aquest segon registre audiovisual és una exploració de les geografies que conformen la meva identitat: el Marroc, Andalusia i Barcelona. A través d’aquests vídeos, vull recuperar la idea que Homi Bhabha anomena l’”entre-lloc”. En el meu exemple concret, la meva identitat no pertanyeria a un lloc concret; no es estàtica, sinó que està conformada de diferents llocs que són importants per a mi. La meva història personal va més enllà de les fronteres físiques i demostra que les diferències culturals poden actuar com a ponts en comptes de com a barreres si apliquem una mirada oberta, empàtica i sentida.
La multiculturalitat és un aspecte que admiro moltíssim i he volgut posar-ho en valor. Veiem realitats, perosnes, paisatges i formes de viure que sovint semblen oposades. Ens obliga a una reflexió crítica i a una opinió sensata, ja que ens donen l’oportunitat d’aprendre més enllà del que pensem nosaltres mateixos. Per tant, ens convida a obrir la ment i deixar enrere prejudicis per obrir la nostra ment i buscar diferents interpretacions al contrast entre les realitats.Tal com diu Bhabha (1994), el valor de la cultura no es troba en la seva essència, sinó en la seva capacitat de ser traduïda.
Per mi, aquesta traducció, es manifesta en el valor sentimental i les emocions que et transmet cada moment captat:
L’alegria i la fugacitat: La música transmet una vitalitat que ens connecta amb l’altre. En els clips gravats des del cotxe, s’intenta gaudir del paisatge sabent que va ràpid i que és efímer. Personalment, sempre m’ha xocat el contrast entre el ritme de vida a Europa i al Marroc. El temps allà sembla passar més lent; aprofiten cada instant i s’ho prenen de manera diferent; pensant en gaudir cada moment i si hi ha alguna cosa a fer, ja es farà…
La calidesa dels colors del cel a la tarda: Una imatge que convida a l’abraçada, al silenci i a la calidesa, recordant-nos la necessitat humana de connexió (i alhora desconnectar d’allò que ens agoixa). Però, si vols tenir un moment has de pujar a un punt alt (cosa que suposa un esforç), fora de la immersió en l’entorn urbà; que sovint té un ritme frenètic i que ens estresa. Amb la mateixa idea, el moment de la pluja en què busques refugi també l’observava des del meu àtic
El moviment i la vivacitat a Santa Coloma. El carrer esdevé el màxim exponent de la vivacitat i el moviment cultural; un punt de trobada on “un munt de països” conviuen en un mateix espai. És aquí on la diferència cultural es fa sonora a través del soroll de les diferents llengües i on la distància geogràfica se suspèn: estem lluny de l’origen, però alhora a prop gràcies als vincles quotidians. Per a moltes persones, aquests carrers són l’oportunitat de reconnectar amb les seves arrels. Com diu Bhabha (1994), la cultura es renegocia en els detalls més petits: en el respir d’anar a comprar a la botiga que té “allò” del teu país, un acte que es converteix en un pont emocional cap a la llar que es va deixar enrere. Totes aquestes històries tenen un punt en comú: la valentia d’abandonar la comoditat per buscar una vida nova, construint una identitat que no és estàtica, sinó que es troba en un trànsit constant.
La natura i calma d’Andalusia: Arriba un moment emocionalment clau en els viatges que faig habitualment a l’estiu amb els meus avis: aquell en què el paisatge canvia i les oliveres comencen a dibuixar l’horitzó. Amb la presència dels cavalls, els animals i la gent treballant la terra, tot comença a veure’s més natural. Només les persones que tenim un tros de nosaltres en algun lloc, sabem que significa tornar “al nostre lloc”. Per a mi, aquest paisatge és sinònim d’estiu, alegria i descans. A diferència de la pressa constant de la ciutat, on sempre s’ha d’anar a algun lloc, en aquest entorn rural estar-hi ja és suficient. No cal buscar res més; la simple presència en aquest espai omple el buit de la distància.
En conclusió, tot en conjunt, per mi suposa família, infància i jo mateixa.
Us deixo l’enllaç de la meva carpeta!!
https://drive.google.com/drive/folders/1kjk5fgDEcW-jhB-Pcy60rwHVz_lQ84A-?usp=drive_link
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Amal,
En els dos registres que has presentat hi ha temàtiques i contextos força diferents, tot i que estan vinculats als conceptes proposats. No cal que ara tinguis un fil conductor totalment definit, però si el vas perfilant abans de realitzar el multiregistre final, segurament t’ajudarà a organitzar millor el projecte. Si encara no tens clara una línia temàtica general, continua experimentant i deixa que la teva observació et guiï.
Les justificacions que presentes són descriptives de la temàtica. Recorda que també és important explicar el teu procés i justificar les decisions que prens a l’hora de realitzar els diferents registres. Per exemple, per què has decidit utilitzar un llenguatge artístic determinat, quina voluntat expressiva tenies, quines dificultats t’has pogut trobar o si el resultat final ha estat l’esperat. Aquestes reflexions ajudaran a donar més profunditat al teu treball.
Fins ara has treballat amb dos llenguatges diferents: vídeo i fotografia. T’animo a continuar explorant altres llenguatges, ja que això et permetrà ampliar les teves possibilitats expressives i representar la teva realitat des de nous punts de vista. També cal tenir en compte que hi ha algun vídeo que no és actual; recorda que pots utilitzar material anterior només si està ben justificat i com a complement, però el pes principal de cada registre ha de recaure en creacions actuals, fruit del procés reflexiu i d’indagació artística que estàs desenvolupant ara.
Endavant, espero que aquest comentari et serveixi per continuar evolucionant en el teu projecte!