Publicat per

Registre 2

Debat1el Registre 2

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Amal, 

    En els dos registres que has presentat hi ha temàtiques i contextos força diferents, tot i que estan vinculats als conceptes proposats. No cal que ara tinguis un fil conductor totalment definit, però si el vas perfilant abans de realitzar el multiregistre final, segurament t’ajudarà a organitzar millor el projecte. Si encara no tens clara una línia temàtica general, continua experimentant i deixa que la teva observació et guiï.

    Les justificacions que presentes són descriptives de la temàtica. Recorda que també és important explicar el teu procés i justificar les decisions que prens a l’hora de realitzar els diferents registres. Per exemple, per què has decidit utilitzar un llenguatge artístic determinat, quina voluntat expressiva tenies, quines dificultats t’has pogut trobar o si el resultat final ha estat l’esperat. Aquestes reflexions ajudaran a donar més profunditat al teu treball.

    Fins ara has treballat amb dos llenguatges diferents: vídeo i fotografia. T’animo a continuar explorant altres llenguatges, ja que això et permetrà ampliar les teves possibilitats expressives i representar la teva realitat des de nous punts de vista. També cal tenir en compte que hi ha algun vídeo que no és actual; recorda que pots utilitzar material anterior només si està ben justificat i com a complement, però el pes principal de cada registre ha de recaure en creacions actuals, fruit del procés reflexiu i d’indagació artística que estàs desenvolupant ara.

    Endavant, espero que aquest comentari et serveixi per continuar evolucionant en el teu projecte!

Debat1el REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística

  1. Jenni Real Fornós says:

    Hola Amal,
    llegint el teu text he pensat que és molt bonic veure com la teva relació amb les arts ha anat transformant-se amb el temps. M’ha agradat especialment aquesta idea de reconciliació que expliques. Crec que és molt valuós haver pogut deixar enrere aquelles sentències que durant anys et van fer pensar que les arts no eren per a tu. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquests prejudicis, l’art es converteix en un espai molt més lliure: un lloc on expressar-nos, explorar i també gaudir sense tanta pressió. I, al cap i a la fi, poder gaudir de l’art és un autèntic plaer.
    També m’ha fet reflexionar sobre com, durant molts anys, molts de nosaltres hem crescut amb missatges semblants als que descrius. Comentaris d’adults que, segurament sense mala intenció, acabaven etiquetant les nostres capacitats: que si “no tens traça per dibuixar”, que si “millor que et dediquis a una altra cosa”. Crec que abans no hi havia tanta sensibilitat respecte al valor educatiu de l’art ni sobre la importància de permetre que els infants experimentin sense por. De fet, encara avui passa que, quan ens acostem a les pràctiques artístiques, ens imposem una pressió molt gran sobre si ho fem bé o malament. A mi mateixa em passa sovint: em costa sortir de la meva zona de confort i, quan ho intento, apareixen molts dubtes. Per això m’identifico amb aquest procés que descrius de canviar el xip i començar a viure les arts d’una manera més oberta.
    També m’ha semblat molt interessant la manera com expliques la relació entre les arts i la teva pràctica professional. És realment impressionant com les diferents disciplines artístiques poden ser una porta d’entrada perquè molts infants es comuniquin, entenguin millor el món o expressin emocions que, a través del llenguatge verbal, els costaria molt més. Quan parles d’utilitzar la música, el moviment, el dibuix o el joc simbòlic per treballar aspectes del llenguatge, es veu clarament aquest potencial educatiu que tenen les arts.
    En aquest sentit, la teva experiència m’ha ressonat molt. Treballo en una escola d’educació especial i, des de la meva vivència, he pogut comprovar moltes vegades com l’art pot convertir-se en una eina potentíssima per obrir canals de comunicació amb infants amb necessitats educatives especials. Sovint és a través del dibuix, del gest, del so o del moviment que aconsegueixen expressar idees i emocions que d’una altra manera quedarien bloquejades. I, com tu dius, és un aprenentatge constant que també ens transforma a nosaltres com a educadors.

Debat0el REPTE 2: Qui som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l’educació artísticaamb les arts

No hi ha comentaris.