En aquesta proposta he volgut centrar-me en una experiència real del meu dia a dia a la joieria on treballo, posant el focus no només en les peces, sinó en tot el que les envolta. A través de les imatges es pot observar tant l’espai de la botiga com el moment en què les joies es posen en contacte amb les persones.

D’una banda, les fotografies de l’interior i de la façana mostren un espai cuidat, elegant i pensat per transmetre una idea de valor i exclusivitat. No és només un lloc de venda, sinó un entorn construït perquè l’experiència sigui especial. L’ambient, la il·luminació i la disposició de les peces influeixen en la manera com les persones perceben les joies abans fins i tot de provar-les.

D’altra banda, les imatges dels anells a la mà mostren el moment en què l’objecte deixa de ser només un producte i passa a tenir un significat personal. Cada persona el mira diferent, s’imagina en quina situació el portaria i li dona un valor que va més enllà del material. Tot i això, la imatge on apareix el preu fa visible una altra realitat: no totes les persones poden accedir a aquests objectes, i això també forma part del seu significat.

Aquesta combinació d’imatges m’ha fet reflexionar sobre com la joieria es construeix entre el que es veu i el que representa: desig, identitat, estatus i també límits. Al final, una mateixa peça pot ser alhora un objecte estètic i un símbol carregat de significat segons qui la miri. Potser la pregunta no és només què és una joia, sinó què diu de nosaltres i del món en què vivim.

https://drive.google.com/drive/folders/1jpKR4zgNADE8UCreO8sHzezaIitP8MPa?usp=drive_link

En aquest segon registre he volgut canviar la mirada respecte al primer i centrar-me en tot allò que no es veu a simple vista dins del món de la joieria: el treball que hi ha darrere de cada peça. Si en el primer registre em fixava més en l’espai de venda i en la relació amb el client, en aquest cas m’he apropat al procés de creació i manipulació de les joies. A través de les imatges es pot observar el nivell de detall i precisió que requereix aquest treball. Les mans, les eines i els materials passen a ser els protagonistes, demostrant que és un procés lent, tècnic i acurat que sovint queda invisible per a qui només veu el resultat final. Cada peça implica decisions, habilitats específiques i temps. Aquest registre també m’ha fet reflexionar sobre la diferència entre el que es mostra i el que queda ocult. A l’aparador veiem una peça acabada, brillant i perfecta, mentre que el procés manual que hi ha al darrere queda en segon pla. Aquesta distància genera una frontera entre el món visible, vinculat al consum, i el món invisible, on es construeix realment el valor de l’objecte. D’aquesta manera, la joieria es pot entendre no només com un producte final, sinó com un procés complex. Posar l’atenció en aquest “darrere” permet reinterpretar les peces i entendre-les més enllà del seu valor estètic.

https://drive.google.com/drive/folders/1UoytSd9yYevC3oUhFKZbAUUD3uMNbcE6?usp=drive_link

En aquest primer registre he volgut centrar-me en l’entorn del meu treball, concretament la joieria, ja que és un espai que forma part del meu dia a dia però que, tot i així, moltes vegades no observo amb prou atenció. A través de les imatges he intentat captar sobretot el contrast entre l’interior i l’exterior. Dins de la botiga tot està molt cuidat, ordenat i pensat perquè sigui visualment atractiu: la llum, la disposició de les peces i la manera com es presenten les joies. En canvi, a fora hi ha un ritme molt més ràpid, amb gent que passa constantment i que sovint no s’atura a mirar. També m’ha cridat l’atenció la relació entre les persones i les joies. En algunes imatges es veu com aquests objectes no són només decoratius, sinó que formen part de la identitat i de la manera com les persones es volen mostrar. A través dels miralls i dels detalls, es crea una mena de joc entre el que es veu i el que es projecta. D’alguna manera, aquest espai funciona com una frontera entre dos mons: un interior més controlat i estètic, i un exterior més espontani i quotidià. Amb aquest primer registre he començat a fixar-me en aquests límits i en com es poden representar a través de la imatge. Aquest espai també posa en evidència una certa frontera social, ja que no totes les persones que passen pel davant tenen el mateix accés a aquests objectes, convertint la joieria en un lloc que, més enllà de ser comercial, reflecteix diferències econòmiques i socials.

https://drive.google.com/drive/folders/1yEpgrAwdBpTW5BC2cKpEjvb-CP5CNEXn?usp=drive_link

Trajectòria en l’educació artística

La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des de petita, l’art i la creativitat han format part de la meva manera d’aprendre i entendre el món. Per això, quan veig la meva trajectòria en l’educació artística, m’adono que moltes de les experiències que he viscut, tant dins com fora de l’escola, han creat la persona que soc avui dia. 

A l’escola, l’assignatura d’educació artística sempre va ser una de les que més m’agradava. Des de molt petita m’han encantat les manualitats, el dibuix i tot allò que tenia a veure amb crear amb les mans. De fet, a casa meva ja ho sabien, i molts dels regals que rebia de petita sempre tenien alguna relació amb això: materials per fer manualitats, kits creatius o objectes per construir i inventar. Recordo especialment aquells jocs que permetien fer dibuixos en tres dimensions o crear polseres i altres objectes. Per a mi, aquestes activitats no eren només un entreteniment, sinó una manera de passar hores experimentant i imaginant.

Quan penso en l’educació artística a primària, la recordo com una assignatura molt divertida i creativa. Sovint fèiem activitats que ens permetien observar el nostre entorn i transformar-lo en dibuixos o manualitats. Per exemple, recordo que algunes vegades sortíem al pati i dibuixàvem el paisatge que teníem davant, com la muntanya que es veia des de l’escola. En altres moments utilitzàvem la finestra per calcar dibuixos o per entendre millor les formes. També fèiem moltes manualitats amb materials senzills, com els tubs de cartó del paper de vàter, amb els quals construíem objectes o figures. Aquest tipus d’activitats fomentaven molt la imaginació i ens permetien veure que es podia crear amb materials molt simples. Tot i que hi havia algunes pautes tècniques sobre com fer determinades activitats, la sensació que tinc és que l’assignatura era més creativa que tècnica. Ens donaven certa llibertat per experimentar i per trobar la nostra manera de fer les coses. Per a mi això era molt motivador, perquè sempre he estat una persona molt visual i creativa. De fet, amb el temps també vaig descobrir que aquesta manera de pensar m’ajudava molt a l’hora d’estudiar. Quan preparava apunts o treballs, sovint feia esquemes visuals, dibuixos o elements gràfics per recordar millor la informació. D’alguna manera, utilitzava la creativitat com una eina per aprendre.

A més de l’escola, hi ha altres experiències que han estat molt importants en la meva trajectòria artística. Una de les més significatives és el teatre musical. Vaig començar a fer teatre musical quan tenia cinc anys i ho vaig continuar fent durant catorze anys. Aquesta experiència va ser molt important per a mi, no només des del punt de vista artístic, sinó també personal. Quan era petita era una persona bastant vergonyosa, i el fet de pujar a un escenari em va ajudar molt a guanyar confiança en mi mateixa. A través del teatre musical vaig aprendre a expressar-me, a utilitzar el cos, la veu i fins i tot les expressions facials per comunicar emocions. Amb el temps vaig descobrir que moltes vegades no calen paraules per expressar alguna cosa: el cos i la mirada també poden explicar molt. El teatre musical també em va permetre desenvolupar la meva relació amb la música. Sempre m’ha agradat molt escoltar música, cantar i interpretar cançons. Durant els anys que vaig fer teatre musical també vam treballar aspectes musicals més concrets, com identificar instruments en una peça o entendre com es construeix una composició musical. Tot això em va ajudar a escoltar la música d’una manera més conscient.

Paral·lelament, una altra activitat que sempre m’ha agradat molt és la fotografia. Al llarg dels anys he fet moltes fotografies, sobretot amb el mòbil o amb la càmera. En alguns moments, per exemple, també feia fotografies dels partits de futbol del meu germà. Aquest tipus d’activitats també formen part de la meva relació amb l’art, encara que no sempre es percebin com una pràctica artística formal. Per a mi, la fotografia és una manera d’observar el món amb atenció i de captar moments concrets.

Actualment, la creativitat continua formant part de la meva vida, també en l’àmbit professional. Treballo en una joieria, i dins de la meva feina hi ha una part molt relacionada amb el disseny. Quan un client vol una peça nova o personalitzada, primer escoltem la idea que té al cap. A partir d’aquí, jo m’encarrego de fer el disseny en 3D per mostrar com podria quedar la peça final. Aquest procés és molt interessant perquè implica trobar un equilibri entre diferents aspectes: el que el client imagina, l’estètica de la peça i també les característiques tècniques de la joieria. Quan el client confirma el disseny, el projecte passa al taller perquè es fabriqui la peça. A més d’això, també m’encarrego del disseny dels aparadors de la botiga. Aquesta és una altra part molt creativa de la meva feina. Cada temporada intentem crear aparadors diferents, amb idees originals que cridin l’atenció. Per exemple, hem fet aparadors inspirats en maduixes, en miralls o en altres elements visuals. També treballem l’embalatge de les temporades, buscant maneres creatives de presentar les peces. Aquest tipus de projectes em permeten utilitzar la imaginació i experimentar amb idees visuals.

Si miro enrere, veig que totes aquestes experiències han anat construint la meva manera d’entendre l’art. Per a mi, l’art no és només una assignatura o una activitat concreta, sinó una manera de veure el món i de relacionar-me amb ell. A més, aquestes experiències també han influït en la manera com entenc l’educació. Els professors que vaig tenir a primària em van marcar molt i, en part, també van despertar el meu interès per dedicar-me a la docència. Crec que l’art i la creativitat poden tenir un paper molt important en l’aprenentatge, perquè permeten explorar, experimentar i expressar idees de formes diferents.

Pensant en el meu futur com a docent, m’agradaria que l’educació artística tingués un paper important a l’aula. Crec que l’art pot ajudar els infants a expressar-se, a desenvolupar la seva imaginació i a aprendre d’una manera diferent. En el meu cas, moltes vegades la creativitat m’ha ajudat a entendre millor les coses i a sentir-me més segura a l’hora d’aprendre. Per això penso que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual, sinó també una manera d’enriquir altres formes d’aprenentatge. 

En definitiva, la meva trajectòria en l’educació artística és el resultat de moltes petites experiències que s’han anat connectant al llarg del temps. Des de les manualitats que feia de petita fins als projectes creatius que desenvolupem avui a la joieria, la creativitat ha estat sempre present en la meva vida.

Nota d’acompanyament:

Aquest mapa representa la meva relació amb les arts a través d’una brúixola amb forma de joia. He triat aquesta forma perquè treballo en una joieria i el disseny forma part del meu dia a dia. Per a mi, la joia simbolitza aquesta part creativa que també és professional. La brúixola, en canvi, representa orientació, és a dir, que la creativitat no és només una afició, sinó una guia que m’acompanya en la manera com visc i aprenc. Al centre d’aquesta hi ha la frase “La creativitat com a forma de viure”, perquè realment ho sento així. 

El nord representa la meva identitat. L’art ha sigut sempre una manera d’expressar qui soc. Penso que no és només dibuixar o fer manualitats, sinó una forma d’entendre’m. Per això escric que no entenc l’educació sense creativitat, perquè crec que educar també és deixar espai per expressar-se i sentir.

A l’est hi ha la pràctica artística com el dibuix, pintura, manualitats, però també el disseny de joies i la creació d’aparadors. Aquestes activitats no només m’agraden, sinó que formen part del meu dia a dia laboral.

Al sud hi ha l’aprenentatge. Des de petita he après millor quan podia crear, visualitzar o manipular. Per a mi, fer manualitats per estudiar o representar les idees visualment m’ha ajudat a entendre millor els continguts, per això connecto crear amb aprendre. 

A l’oest hi ha la cultura i la música. Els anys de teatre musical, els concerts, la música del dia a dia o la fotografia han anat construint la meva sensibilitat artística. Això justifica que observo, escolto i m’inspiro.

Les línies que uneixen les diferents parts volen mostrar que tot està connectat. La cultura influeix en qui soc, la pràctica artística m’ajuda a aprendre i tot això m’orienta cap a la docència.