Debat1el Segon registre – El treball invisible de la joieria

  1. Maria Neus Carles Roqué says:

    Hola Judith,

    Crec que no has acabat d’entendre el plantejament de l’activitat. Durant aquest procés, és important que siguis tu mateixa qui capturi de manera artística el teu entorn, i que aquestes captures siguin actuals i fruit del treball d’observació i reflexió que estàs fent ara.

    Els dos registres que has publicat es basen únicament en fotografies, i és important treballar amb una varietat més àmplia de llenguatges artístics. A més, aquestes imatges no són actuals i no queda clar que siguin pròpies. De fet, la majoria estan publicades a l’Instagram de la joieria on treballes, cosa que fa pensar que no formen part del procés que es demana en l’activitat.

    Per tot això, et demano si us plau que refacis aquests registres, ja que en el seu estat actual no es poden considerar vàlids. Intenta centrar-te en observar el teu entorn present i explorar-lo des de diferents llenguatges i mirades, tal com proposa l’activitat.

    Si tens dubtes sobre com enfocar-ho, no dubtis a preguntar.

Debat3el Relat de l’educació artística

  1. Enric Moré Flores says:

    Bon dia!

    M’ha alegrat molt que l’art hagi sigut tant positiu i present al llarg de la teva vida i que tot i així, la reflexió que en fem sigui la mateixa en el meu cas que tot i valorar molt l’art, aquest no ha sigut tant present al llarg de la meva vida i sovint ha comportat a experiències no tant positives i més frustrants.

    L’art és tranversal a les nostres vides i està present en tot arreu, i per tant, no ha de ser només una assignatura, sinó que ha d’estar present al llarg de tota la programació.

    M’agrada molt també la fotografia, i uso molt les xarxes socials, crec que no hi ha dia que no pengi una foto de quelcom que he observat al llarg del dia.

    Seria interessant també veure, sobretot avui que es 8 de març, com vivim l’art les diferents persones segons el gènere, ja que penso que el cisheteropatriarcat sovint anul·la les emocions dels homes i neutralitza la nostra capacitat d’imaginació, molt necessaris per crear art.

  2. David Villalta Segura says:

    Buenas tardes Judith. Me ha fascinado cómo conectas los juegos de dibujo en 3D de tu infancia con tu trabajo actual en la joyería. Al compararnos, veo que tu biografía escolar fue muy enriquecedora, seguramente esto ocasionará que esta huella tan positiva (Aiello et al., 2011) que te han dejado sea transmitida a tus futuros alumnos fomentando de esta manera que la asignatura tenga un valor añadido extraordinario. En cambio mi experiencia en el entorno académico no fue tan positiva, pero gracias al arte no formal podré transmitir al alumnado esa misma pasión similar a la tuya.
    Quiero destacar que cuando estás diseñando joyas estás haciendo arte, dado que se define como un concepto móvil que construye sentido en el día a día (Oliver, 2022).
    Me surge una duda: ¿Tienes pensado trasladar esa visión técnica y estética de la joyería en el aula para que tus alumnos vean el arte como algo útil en su vida diaria? En caso afirmativo ¿cómo lo harás?

  3. Abril Morató Oterino says:

    Hola Judith,

    M’ha semblat molt interessant llegir el teu relat perquè es veu molt clar com la creativitat ha estat present en diferents moments de la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la relació que fas entre les manualitats i el dibuix de la infància amb la teva feina actual a la joieria, ja que demostra que la creativitat que desenvolupem de petits pot tenir continuïtat en la vida adulta.

    També m’ha agradat molt la part on expliques la teva experiència amb el teatre musical i com et va ajudar a guanyar confiança i a expressar emocions. Crec que les arts escèniques tenen aquesta capacitat de fer-nos créixer tant a nivell artístic com personal.

    Coincideixo també amb la idea que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual a l’escola, sinó una manera d’aprendre i expressar-se. En el meu cas, la dansa i la música també han tingut un paper molt important en la meva vida i m’han ajudat a veure l’art com una forma d’expressió i de connexió amb les emocions.