En aquesta segona exploració del meu entorn proper, he tornat a observar els camps després de les inundacions. Ara el paisatge es mostra més viu: els animals tornen a aparèixer i les fulles comencen a caure amb l’arribada de la tardor. A través de les fotografies, he volgut recollir aquests canvis i observar com el pas del temps transforma un espai que forma part del meu dia a dia.

En aquest registre també he fotografiat les gallines que sempre són als camps. Com que les veig cada dia, sovint no els dono importància i formen part del paisatge habitual. Curiosament, però, són un dels elements que més criden l’atenció als meus amics quan venen. Això m’ha fet reflexionar sobre com allò que per a mi és quotidià pot resultar especial per a algú altre. De vegades, la familiaritat fa que deixem de mirar amb atenció allò que tenim a prop.

També he inclòs una fotografia de la sortida del sol, perquè just allà on s’acaben els camps comença la platja. M’interessa mostrar aquesta continuïtat entre dos espais que formen part del meu entorn i que, tot i ser diferents, conviuen en un mateix paisatge.

Aquesta exploració m’ha ajudat a entendre que observar no és només mirar, sinó aprendre a descobrir allò que sovint passa desapercebut. He après que canviar la mirada no sempre implica anar a un lloc nou, sinó tornar a mirar el lloc de sempre amb més curiositat i consciència.

Carpeta Drive: https://drive.google.com/drive/folders/19v9BDQVXTs8Kk4u5EeFQPZUbWexQQTO9?usp=sharing

Hola!!

Us deixo el meu vídeo amb la reflexió final de l’assignatura.

Bon estiu!!

La lectura del currículum d’educació artística m’ha permès comprendre que aquest document és molt més que una guia normativa sobre què ensenyar a l’aula. Tal com hem treballat al llarg de l’assignatura, el currículum representa una determinada manera d’entendre l’educació, la cultura i la societat, i reflecteix quins coneixements, pràctiques i valors es consideren rellevants en un moment històric concret.

Un dels aspectes que considero més valuosos del currículum actual és la seva aposta per una concepció de l’educació artística centrada en la creativitat, la participació activa de l’alumnat i la construcció de significats. Aquesta perspectiva s’allunya de models tradicionals que reduïen l’art a la reproducció tècnica o a l’adquisició de coneixements teòrics sobre artistes i obres. En canvi, el currículum promou que els infants explorin, experimentin, interpretin i desenvolupin una mirada crítica envers les manifestacions culturals i artístiques del seu entorn.

Durant l’assignatura he pogut qüestionar algunes idees que havia assumit de manera gairebé inconscient sobre què és l’art i quina funció té dins l’escola. Les lectures i les pràctiques realitzades m’han ajudat a entendre que l’educació artística pot esdevenir una eina de transformació social, capaç de visibilitzar realitats diverses, generar espais de diàleg i fomentar el pensament crític. Especialment rellevant ha estat l’aproximació a perspectives feministes, decolonials i interculturals, que posen de manifest la necessitat de revisar els relats dominants i incorporar veus, experiències i referents històricament invisibilitzats.

Tanmateix, considero que existeix una certa distància entre les intencions transformadores que recull el currículum i la realitat quotidiana de molts centres educatius. Factors com la manca de temps, la insuficient formació específica del professorat, la limitació de recursos o la persistència de metodologies tradicionals poden dificultar que aquestes propostes es materialitzin plenament. En aquest sentit, el currículum ofereix un marc d’oportunitats molt ampli, però la seva aplicació efectiva requereix un compromís institucional i pedagògic que vagi més enllà del document normatiu.

A més, considero que l’educació artística continua ocupant una posició secundària respecte d’altres àrees curriculars que sovint són percebudes com a més importants o útils. Aquesta situació contrasta amb el potencial que tenen les arts per afavorir el desenvolupament emocional, la creativitat, la comunicació, la sensibilitat estètica i la comprensió crítica del món. Per aquest motiu, crec que és necessari continuar reivindicant el seu paper central dins d’una educació integral i inclusiva.

En conclusió, aquesta assignatura m’ha ajudat a comprendre que l’educació artística no consisteix únicament a produir objectes artístics, sinó a generar experiències que permetin interpretar la realitat, qüestionar-la i imaginar alternatives. El currículum actual apunta clarament en aquesta direcció i ofereix un marc coherent amb una educació més crítica, democràtica i plural. No obstant això, el seu veritable potencial dependrà de la capacitat dels centres educatius i dels futurs docents per transformar aquestes intencions en pràctiques significatives, contextualitzades i socialment compromeses.

Bona tarda, comparteixo el vídeo d’autoavaluació i tancament de l’assignatura.

video: https://drive.google.com/file/d/1Sj2mmR35snO6YTrHLnlXus4W-1adpIek/view?usp=sharing

El meu vídeo final té com a objectiu transmetre una reflexió sobre les accions quotidianes que formen part de la nostra rutina. Sovint fem moltes coses al llarg del dia de manera automàtica i accelerada, sense aturar-nos a pensar en el seu significat ni a valorar el temps i l’experiència que representen. A causa del ritme de vida actual, és habitual que activitats senzilles i habituals passin desapercebudes, tot i que són les que construeixen gran part del nostre dia a dia.

Per aquest motiu, el concepte principal del vídeo gira al voltant de la idea de recuperar la capacitat d’apreciar els petits moments. He volgut mostrar com les mateixes accions poden ser percebudes de maneres molt diferents segons la velocitat amb què les vivim. Quan tot passa massa ràpid, és fàcil perdre detalls, emocions i sensacions que podrien tenir un gran valor personal.

Pel que fa al muntatge, he decidit començar el vídeo amb una successió de plans reproduïts a una velocitat molt elevada. Aquesta decisió té la funció de representar la manera en què sovint afrontem la vida quotidiana: anant d’una activitat a una altra sense temps per observar, reflexionar o simplement gaudir del moment present. Els diferents plans passen ràpidament davant de l’espectador, generant una sensació de pressa i de moviment constant. D’aquesta manera, es crea una primera impressió que reflecteix el ritme accelerat amb què moltes persones viuen avui dia.

Després d’aquesta primera part, el vídeo experimenta un canvi important. Hi ha una pausa que marca una transició entre dues maneres de veure i viure la realitat. A partir d’aquest moment, les imatges passen a reproduir-se de manera més lenta. Aquest canvi de ritme és essencial per al missatge que vull transmetre. L’objectiu és convidar l’espectador a observar amb més atenció les mateixes accions que abans apareixien de forma precipitada. Quan la velocitat disminueix, es poden apreciar millor els detalls, els moviments i les sensacions que abans quedaven ocults. Aquesta part del vídeo pretén transmetre calma, consciència i la importància de viure cada instant amb més presència.

A través d’aquest contrast entre rapidesa i lentitud, he volgut demostrar que moltes de les coses que fem cada dia tenen més valor del que sovint els atribuïm. No es tracta només de les grans experiències o dels moments excepcionals, sinó també dels petits gestos quotidians que formen part de la nostra vida. Quan ens permetem viure’ls amb tranquil·litat, podem descobrir-ne una nova dimensió i gaudir-los d’una manera més plena.

Finalment, el vídeo conclou amb una pantalla negra acompanyada d’una veu en off que recita un text escrit per mi. He escollit aquest recurs perquè l’espectador pugui centrar tota la seva atenció en el missatge final, sense cap distracció visual. La pantalla negra crea un espai de reflexió que reforça la idea principal del projecte i convida a pensar sobre la manera com vivim el nostre dia a dia. La veu en off actua com una conclusió personal que sintetitza el significat del vídeo i deixa una reflexió oberta perquè cada espectador la pugui interpretar segons la seva pròpia experiència.

Bon dia,

Adjunto per aqui el link del video final. Espero que el gaudiu. https://drive.google.com/drive/u/0/home

Bona nit! Aqui teniu el muntatge final d’aquest treball, espero que us agradi.

FINAL

Enllaç al vídeo final: https://drive.google.com/drive/folders/1gzmcFjoVAnqDzb_d7ST3WhV6M3V14uKC?usp=sharing

Holaa!!

Us comparteixo el meu muntatge final.

Aquest procés d’aprenentatge m’ha permès fer una introspecció sobre qui soc jo a través de l’art. Ha estat un procés de reflexió, de buscar l’art en el meu dia a dia i d’intentar interpretar aquells aspectes que formen part de la nostra realitat per trobar-hi un sentit artístic, connectant amb la meva pròpia identitat. La veritat és que donar resposta a una pregunta tan complexa com «Qui soc jo?» ha estat tot un repte, però en el qual m’he pogut desfogar, expressar-me i buscar-me a mi mateixa. L’art m’ha ajudat a reflexionar, a gestionar i a identificar les meves emocions quan les paraules no podien definir la personalitat. Ha estat un procés bonic que m’ha agradat molt viure. Espero que en veure el material audiovisual que he elaborat el gaudiu igual que jo. 

Us deixo també l’enllaç al document amb la reflexió del procés:

https://drive.google.com/file/d/1s2qv7JfT2rC-mslbNqXGrTBfYxEp6_8W/view?usp=drive_link

Moltes gràcies,

Amal

Per aquests últims registres he seguit amb la mateixa dinàmica i he gravat el mateix espai en tres moments diferents. El primer vídeo és durant el matí amb sol, el segon és a l’alba i el tercer correspon a un dia en què es podia veure el fum d’un incendi des de la finestra. M’interessava observar com un mateix lloc pot canviar segons el moment i el que passa al seu voltant. Tot i tractar-se del mateix espai, la llum, l’atmosfera i els elements presents fan que la percepció sigui diferent en cada situació.

Aquests registres em serviran per ja muntar la peça final treballant la idea de transformació de l’espai i dels canvis d’ambient que apareixen.

Carpeta drive: https://drive.google.com/drive/folders/1WPPYBL2qsbVOA5szg6xFEvvO32mU8Q8_?usp=sharing

En aquest últim registre he volgut fer una mirada més general sobre tots els moments i espais que han aparegut al llarg del projecte. A través d’imatges i fragments quotidians, he intentat reflexionar sobre la importància de les petites coses que formen part del dia a dia i que sovint passen desapercebudes.

Vivim en un ritme molt accelerat, acostumats a donar importància només als grans moments, i moltes vegades costa parar-se a observar aquelles situacions simples que també formen part de la vida. Moments com compartir espais, caminar, descansar, observar el mar o simplement habitar un lloc poden semblar insignificants, però són precisament aquestes petites experiències les que construeixen la quotidianitat.

Aquest registre funciona com una síntesi dels anteriors, recuperant elements com la calma, la intimitat, els rastres humans o els espais habitats. M’interessava donar valor a aquestes imatges senzilles i intentar romantitzar moments que normalment no considerem importants.

Més que explicar una història concreta, les imatges busquen transmetre una manera de mirar el dia a dia amb més atenció i sensibilitat. A través de la llum, del temps pausat i dels petits detalls, he volgut representar aquesta idea que la vida també es troba en allò més simple i quotidià, sempre he sigut molt amant del video i la fotografía.