Trajectòria en l’educació artística
La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des de petita, l’art i la creativitat han format part de la meva manera d’aprendre i entendre el món. Per això, quan veig la meva trajectòria en l’educació artística, m’adono que moltes de les experiències que he viscut, tant dins com fora de l’escola, han creat la persona que soc avui dia.
A l’escola, l’assignatura d’educació artística sempre va ser una de les que més m’agradava. Des de molt petita m’han encantat les manualitats, el dibuix i tot allò que tenia a veure amb crear amb les mans. De fet, a casa meva ja ho sabien, i molts dels regals que rebia de petita sempre tenien alguna relació amb això: materials per fer manualitats, kits creatius o objectes per construir i inventar. Recordo especialment aquells jocs que permetien fer dibuixos en tres dimensions o crear polseres i altres objectes. Per a mi, aquestes activitats no eren només un entreteniment, sinó una manera de passar hores experimentant i imaginant.
Quan penso en l’educació artística a primària, la recordo com una assignatura molt divertida i creativa. Sovint fèiem activitats que ens permetien observar el nostre entorn i transformar-lo en dibuixos o manualitats. Per exemple, recordo que algunes vegades sortíem al pati i dibuixàvem el paisatge que teníem davant, com la muntanya que es veia des de l’escola. En altres moments utilitzàvem la finestra per calcar dibuixos o per entendre millor les formes. També fèiem moltes manualitats amb materials senzills, com els tubs de cartó del paper de vàter, amb els quals construíem objectes o figures. Aquest tipus d’activitats fomentaven molt la imaginació i ens permetien veure que es podia crear amb materials molt simples. Tot i que hi havia algunes pautes tècniques sobre com fer determinades activitats, la sensació que tinc és que l’assignatura era més creativa que tècnica. Ens donaven certa llibertat per experimentar i per trobar la nostra manera de fer les coses. Per a mi això era molt motivador, perquè sempre he estat una persona molt visual i creativa. De fet, amb el temps també vaig descobrir que aquesta manera de pensar m’ajudava molt a l’hora d’estudiar. Quan preparava apunts o treballs, sovint feia esquemes visuals, dibuixos o elements gràfics per recordar millor la informació. D’alguna manera, utilitzava la creativitat com una eina per aprendre.
A més de l’escola, hi ha altres experiències que han estat molt importants en la meva trajectòria artística. Una de les més significatives és el teatre musical. Vaig començar a fer teatre musical quan tenia cinc anys i ho vaig continuar fent durant catorze anys. Aquesta experiència va ser molt important per a mi, no només des del punt de vista artístic, sinó també personal. Quan era petita era una persona bastant vergonyosa, i el fet de pujar a un escenari em va ajudar molt a guanyar confiança en mi mateixa. A través del teatre musical vaig aprendre a expressar-me, a utilitzar el cos, la veu i fins i tot les expressions facials per comunicar emocions. Amb el temps vaig descobrir que moltes vegades no calen paraules per expressar alguna cosa: el cos i la mirada també poden explicar molt. El teatre musical també em va permetre desenvolupar la meva relació amb la música. Sempre m’ha agradat molt escoltar música, cantar i interpretar cançons. Durant els anys que vaig fer teatre musical també vam treballar aspectes musicals més concrets, com identificar instruments en una peça o entendre com es construeix una composició musical. Tot això em va ajudar a escoltar la música d’una manera més conscient.
Paral·lelament, una altra activitat que sempre m’ha agradat molt és la fotografia. Al llarg dels anys he fet moltes fotografies, sobretot amb el mòbil o amb la càmera. En alguns moments, per exemple, també feia fotografies dels partits de futbol del meu germà. Aquest tipus d’activitats també formen part de la meva relació amb l’art, encara que no sempre es percebin com una pràctica artística formal. Per a mi, la fotografia és una manera d’observar el món amb atenció i de captar moments concrets.
Actualment, la creativitat continua formant part de la meva vida, també en l’àmbit professional. Treballo en una joieria, i dins de la meva feina hi ha una part molt relacionada amb el disseny. Quan un client vol una peça nova o personalitzada, primer escoltem la idea que té al cap. A partir d’aquí, jo m’encarrego de fer el disseny en 3D per mostrar com podria quedar la peça final. Aquest procés és molt interessant perquè implica trobar un equilibri entre diferents aspectes: el que el client imagina, l’estètica de la peça i també les característiques tècniques de la joieria. Quan el client confirma el disseny, el projecte passa al taller perquè es fabriqui la peça. A més d’això, també m’encarrego del disseny dels aparadors de la botiga. Aquesta és una altra part molt creativa de la meva feina. Cada temporada intentem crear aparadors diferents, amb idees originals que cridin l’atenció. Per exemple, hem fet aparadors inspirats en maduixes, en miralls o en altres elements visuals. També treballem l’embalatge de les temporades, buscant maneres creatives de presentar les peces. Aquest tipus de projectes em permeten utilitzar la imaginació i experimentar amb idees visuals.
Si miro enrere, veig que totes aquestes experiències han anat construint la meva manera d’entendre l’art. Per a mi, l’art no és només una assignatura o una activitat concreta, sinó una manera de veure el món i de relacionar-me amb ell. A més, aquestes experiències també han influït en la manera com entenc l’educació. Els professors que vaig tenir a primària em van marcar molt i, en part, també van despertar el meu interès per dedicar-me a la docència. Crec que l’art i la creativitat poden tenir un paper molt important en l’aprenentatge, perquè permeten explorar, experimentar i expressar idees de formes diferents.
Pensant en el meu futur com a docent, m’agradaria que l’educació artística tingués un paper important a l’aula. Crec que l’art pot ajudar els infants a expressar-se, a desenvolupar la seva imaginació i a aprendre d’una manera diferent. En el meu cas, moltes vegades la creativitat m’ha ajudat a entendre millor les coses i a sentir-me més segura a l’hora d’aprendre. Per això penso que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual, sinó també una manera d’enriquir altres formes d’aprenentatge.
En definitiva, la meva trajectòria en l’educació artística és el resultat de moltes petites experiències que s’han anat connectant al llarg del temps. Des de les manualitats que feia de petita fins als projectes creatius que desenvolupem avui a la joieria, la creativitat ha estat sempre present en la meva vida.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat i, en especial, el lligam que mantens amb la música. Comparteixo la teva percepció de que la música ens acompanya al llarg de la nostra vida al llarg de moments molt importants. Es una via d’aprenentatge natural i inconscient, ens ajuda a posar nom a certes emocions, ens facilita mantenir tradicions, a compartir moments amb la gent que estimem, a crear moments càlids i records, etc. És per això, que penso que el significat de la música és molt maco.
Volia dir-te que el mateix sentiment de frustració també l’he viscut perquè sempre he considerat que no tinc destressa per fer cap activitat artística, però al final el que hem de pensar és en com en sentim quan fem la tasca, sense tenir en compte si “ho fem bé o malament”. Aquest sentiment de neguit ens influeix negativament en els resultats.
Hola!
He trobat molt interessant llegir el teu relat, especialment com expliques la relació tan significativa que has tingut amb la dansa des de petita. Es nota que per a tu ballar no ha estat només una activitat artística, sinó també una manera molt important de canalitzar emocions i connectar amb tu mateixa. També m’ha semblat molt rellevant la diferència que descrius entre l’educació artística que vas viure a l’escola i la que has experimentat fora, sobretot a través de la dansa. El teu text transmet molt bé com l’art pot esdevenir un espai d’expressió personal, benestar i creixement al llarg del temps.
Lydia.
Hola Esther,
M’ha agradat llegir el teu relat, especialment el paràgraf on expliques com la dansa ha estat un pilar fonamental per a tu perquè et permetia mostrar i gestionar emocions que et costava expressar amb paraules. Jo practico ioga i crec que puc entendre aquesta connexió amb el cos i les emocions: així com a les classes de dansa tu trobaves llibertat i expressió a través del moviment, en el ioga també descobreixo un espai per sentir, explorar i gestionar les emocions de manera profunda. És molt interessant veure com el moviment, ja sigui ballant o fent ioga, pot convertir-se en un refugi i una eina per conèixer-se millor.
Per a tu, què és important per començar a ballar? Quines recomanacions donaries a algú que vol iniciar-se en la dansa?
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat, especialment quan expliques la relació que tens amb la dansa i com aquesta forma d’expressió t’ha acompanyat des de petita. Es nota que per a tu ballar no és només una activitat artística, sinó també una manera d’expressar emocions i connectar amb tu mateixa. Trobo molt interessant com expliques que a través del moviment pots transmetre sentiments que potser amb paraules són més difícils d’expressar.
També m’ha semblat molt rellevant la reflexió que fas sobre la diferència entre l’educació artística dins de l’escola i les experiències que has viscut fora de l’aula. Sovint, com també passa en el meu cas, moltes de les experiències artístiques més significatives sorgeixen en espais més lliures on podem experimentar i gaudir de l’art d’una manera més personal.
Crec que el teu relat mostra molt bé com l’art pot ser una eina molt important per al benestar personal i per al desenvolupament emocional. Llegir la teva experiència m’ha fet reflexionar també sobre la importància de donar més espai a les arts dins de l’educació.
Gràcies per compartir la teva experiència!
Bona nit Esther!
El teu relat m’ha semblat molt sincer i molt agradable de llegir. M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que l’art ha estat present a la teva vida gairebé sense adonar-te’n, i com amb el temps t’has adonat de la importància que ha tingut per a tu. La part on parles de la dansa transmet molt bé la passió que hi tens i com t’ha acompanyat durant molts anys. Es nota que ballar ha estat un espai on et senties còmoda i on podies ser tu mateixa.
També m’ha agradat molt llegir com descrius la música, sobretot quan expliques que per a tu era una mena de refugi. Em sembla molt bonic veure com diferents formes d’art, com la música i el moviment, s’han anat connectant al llarg de la teva vida. A més, el fet que t’agradés investigar artistes i descobrir música nova mostra una relació molt curiosa i activa amb aquest món.
Una altra part que m’ha semblat interessant és quan parles de la teva experiència amb l’educació artística a l’escola. Es veu clarament que gaudies més quan podies crear lliurement que no pas quan havies de seguir un model molt concret. Això fa pensar en com, moltes vegades, les activitats més obertes permeten gaudir més de l’art i sentir-se més capaç.
En general, el teu relat transmet molt bé com l’art pot tenir un paper molt important en la manera com ens expressem i entenem el que sentim. Gràcies per compartir una experiència tan personal.