Publicat per 
Publicat per 
Publicat per 
Debat1el L’art i jo
- Marta Pérez Romero says:
M’ha agradat molt el teu mapa conceptual perquè es veu clarament la relació que tens amb les diferents formes d’art. Penso que està molt ben organitzat i és fàcil d’entendre, i m’agrada que hagis inclòs les pràctiques que fas actualment i el que t’aporten en el teu dia a dia.
També em sembla interessant que relacionis l’art amb el teu futur com a mestra. Es veu que valores molt la creativitat i l’expressió d’emocions, i crec que això és molt important a l’escola perquè ajuda als infants a expressar-se i a aprendre d’una manera més lliure.
Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que combines disciplines diferents com la música, la dansa, la fotografia i les manualitats. Creus que alguna d’aquestes és la que més t’agrada?
En general, penso que el teu mapa explica molt bé la importància que té l’art en la teva vida, tant personalment com pensant en la teva futura pràctica com a mestra.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Debat0el Registre 1. Activitat 3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Registre 1. Activitat 3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat5el Relat de l’educació artística
- Amal Rha Ortega says:
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat i, en especial, el lligam que mantens amb la música. Comparteixo la teva percepció de que la música ens acompanya al llarg de la nostra vida al llarg de moments molt importants. Es una via d’aprenentatge natural i inconscient, ens ajuda a posar nom a certes emocions, ens facilita mantenir tradicions, a compartir moments amb la gent que estimem, a crear moments càlids i records, etc. És per això, que penso que el significat de la música és molt maco.
Volia dir-te que el mateix sentiment de frustració també l’he viscut perquè sempre he considerat que no tinc destressa per fer cap activitat artística, però al final el que hem de pensar és en com en sentim quan fem la tasca, sense tenir en compte si «ho fem bé o malament». Aquest sentiment de neguit ens influeix negativament en els resultats.
- Lydia Moro Garcia says:
Hola!
He trobat molt interessant llegir el teu relat, especialment com expliques la relació tan significativa que has tingut amb la dansa des de petita. Es nota que per a tu ballar no ha estat només una activitat artística, sinó també una manera molt important de canalitzar emocions i connectar amb tu mateixa. També m’ha semblat molt rellevant la diferència que descrius entre l’educació artística que vas viure a l’escola i la que has experimentat fora, sobretot a través de la dansa. El teu text transmet molt bé com l’art pot esdevenir un espai d’expressió personal, benestar i creixement al llarg del temps.
Lydia.
- Clàudia Romero Camin says:
Hola Esther,
M’ha agradat llegir el teu relat, especialment el paràgraf on expliques com la dansa ha estat un pilar fonamental per a tu perquè et permetia mostrar i gestionar emocions que et costava expressar amb paraules. Jo practico ioga i crec que puc entendre aquesta connexió amb el cos i les emocions: així com a les classes de dansa tu trobaves llibertat i expressió a través del moviment, en el ioga també descobreixo un espai per sentir, explorar i gestionar les emocions de manera profunda. És molt interessant veure com el moviment, ja sigui ballant o fent ioga, pot convertir-se en un refugi i una eina per conèixer-se millor.
Per a tu, què és important per començar a ballar? Quines recomanacions donaries a algú que vol iniciar-se en la dansa?
- Eva Muñoz Molina says:
Hola Esther,
M’ha agradat molt llegir el teu relat, especialment quan expliques la relació que tens amb la dansa i com aquesta forma d’expressió t’ha acompanyat des de petita. Es nota que per a tu ballar no és només una activitat artística, sinó també una manera d’expressar emocions i connectar amb tu mateixa. Trobo molt interessant com expliques que a través del moviment pots transmetre sentiments que potser amb paraules són més difícils d’expressar.
També m’ha semblat molt rellevant la reflexió que fas sobre la diferència entre l’educació artística dins de l’escola i les experiències que has viscut fora de l’aula. Sovint, com també passa en el meu cas, moltes de les experiències artístiques més significatives sorgeixen en espais més lliures on podem experimentar i gaudir de l’art d’una manera més personal.
Crec que el teu relat mostra molt bé com l’art pot ser una eina molt important per al benestar personal i per al desenvolupament emocional. Llegir la teva experiència m’ha fet reflexionar també sobre la importància de donar més espai a les arts dins de l’educació.
Gràcies per compartir la teva experiència! - Núria Fonts Sánchez says:
Bona nit Esther!
El teu relat m’ha semblat molt sincer i molt agradable de llegir. M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que l’art ha estat present a la teva vida gairebé sense adonar-te’n, i com amb el temps t’has adonat de la importància que ha tingut per a tu. La part on parles de la dansa transmet molt bé la passió que hi tens i com t’ha acompanyat durant molts anys. Es nota que ballar ha estat un espai on et senties còmoda i on podies ser tu mateixa.
També m’ha agradat molt llegir com descrius la música, sobretot quan expliques que per a tu era una mena de refugi. Em sembla molt bonic veure com diferents formes d’art, com la música i el moviment, s’han anat connectant al llarg de la teva vida. A més, el fet que t’agradés investigar artistes i descobrir música nova mostra una relació molt curiosa i activa amb aquest món.
Una altra part que m’ha semblat interessant és quan parles de la teva experiència amb l’educació artística a l’escola. Es veu clarament que gaudies més quan podies crear lliurement que no pas quan havies de seguir un model molt concret. Això fa pensar en com, moltes vegades, les activitats més obertes permeten gaudir més de l’art i sentir-se més capaç.
En general, el teu relat transmet molt bé com l’art pot tenir un paper molt important en la manera com ens expressem i entenem el que sentim. Gràcies per compartir una experiència tan personal.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Qui som i d’on venim?
- Joan Martorell García says:
M’ha impressionat com descrius la teva connexió amb les arts durant el temps. Es nota que, encara que a l’escola les activitats estaven més dirigides, les vivències personals com la música, el cinema o la costura han estat essencials per fer créixer la teva creativitat.
També em sembla molt interessant que ressaltis com aquestes activitats et proporcionen tranquil·litat i una forma d’expressar-te. Aquesta reflexió és realment valuosa, especialment pensant en el teu futur com a educadora i en la necessitat de transmetre als nens una relació més oberta i significativa amb les arts.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística
- Jenni Real Fornós says:
Hola Amal,
llegint el teu text he pensat que és molt bonic veure com la teva relació amb les arts ha anat transformant-se amb el temps. M’ha agradat especialment aquesta idea de reconciliació que expliques. Crec que és molt valuós haver pogut deixar enrere aquelles sentències que durant anys et van fer pensar que les arts no eren per a tu. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquests prejudicis, l’art es converteix en un espai molt més lliure: un lloc on expressar-nos, explorar i també gaudir sense tanta pressió. I, al cap i a la fi, poder gaudir de l’art és un autèntic plaer.
També m’ha fet reflexionar sobre com, durant molts anys, molts de nosaltres hem crescut amb missatges semblants als que descrius. Comentaris d’adults que, segurament sense mala intenció, acabaven etiquetant les nostres capacitats: que si “no tens traça per dibuixar”, que si “millor que et dediquis a una altra cosa”. Crec que abans no hi havia tanta sensibilitat respecte al valor educatiu de l’art ni sobre la importància de permetre que els infants experimentin sense por. De fet, encara avui passa que, quan ens acostem a les pràctiques artístiques, ens imposem una pressió molt gran sobre si ho fem bé o malament. A mi mateixa em passa sovint: em costa sortir de la meva zona de confort i, quan ho intento, apareixen molts dubtes. Per això m’identifico amb aquest procés que descrius de canviar el xip i començar a viure les arts d’una manera més oberta.
També m’ha semblat molt interessant la manera com expliques la relació entre les arts i la teva pràctica professional. És realment impressionant com les diferents disciplines artístiques poden ser una porta d’entrada perquè molts infants es comuniquin, entenguin millor el món o expressin emocions que, a través del llenguatge verbal, els costaria molt més. Quan parles d’utilitzar la música, el moviment, el dibuix o el joc simbòlic per treballar aspectes del llenguatge, es veu clarament aquest potencial educatiu que tenen les arts.
En aquest sentit, la teva experiència m’ha ressonat molt. Treballo en una escola d’educació especial i, des de la meva vivència, he pogut comprovar moltes vegades com l’art pot convertir-se en una eina potentíssima per obrir canals de comunicació amb infants amb necessitats educatives especials. Sovint és a través del dibuix, del gest, del so o del moviment que aconsegueixen expressar idees i emocions que d’una altra manera quedarien bloquejades. I, com tu dius, és un aprenentatge constant que també ens transforma a nosaltres com a educadors.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Jenni,
Estàs treballant una temàtica molt clara i molt propera a la teva realitat, com és la discapacitat i les fronteres socials. És un enfocament molt potent que aporta profunditat i sentit al teu projecte.
Les justificacions són bones, clares i ajuden a entendre el procés creatiu que estàs realitzant, fet que dona molta solidesa al teu treball.
Pel que fa als llenguatges, estàs utilitzant propostes originals i creatives. T’animo a continuar experimentant amb diferents llenguatges artístics, ja que això et permetrà seguir ampliant les teves possibilitats expressives.
Estàs fent molt bona feina, endavant i continua així!
Gràcies Neus,
He intentat de moment desmarcar-me amb llenguatges diferents als vídeos o imatges. Tinc una idea pel següent registre, si de cas ara t’escric per privat.
Gràcies!