Registre 2. Activitat 3

Jennifer Real Fornós
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Registre 2. Activitat 3

Registre 2. Activitat 3

Jennifer Real Fornós
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a Registre 2. Activitat 3
Hola! per aquesta segona entrega he treballat fent una poesia il·lustrada. És una expressió artística que no tinc massa per mà i m’ha semblat interessant poder dedicar-m’hi i sortir de la meva zona de confort. Ho he fet a mà i en cartolina A2 per tal que les imatges es poguessin veure bé. Adjunto una foto de la cartolina sencera i altres de les parts del poema perquè es puguin apreciar bé els detalls. He intentat transmetre amb lletres (més…
Hola! per aquesta segona entrega he treballat fent una poesia il·lustrada. És una expressió artística que no tinc massa…

Hola!
per aquesta segona entrega he treballat fent una poesia il·lustrada. És una expressió artística que no tinc massa per mà i m’ha semblat interessant poder dedicar-m’hi i sortir de la meva zona de confort. Ho he fet a mà i en cartolina A2 per tal que les imatges es poguessin veure bé. Adjunto una foto de la cartolina sencera i altres de les parts del poema perquè es puguin apreciar bé els detalls. He intentat transmetre amb lletres (més grans, més petites, corbes…) i amb imatges el missatge que volia fer arribar: les fronteres socials que pateixen persones amb discapacitat, sigui física o intel·lectual. He volgut treballar al voltant dels conceptes “frontera”, “alteritat”, “diferència” i “límit”. Aquestes reflexions són fruit de la meva observació diària i bagatge laboral, ja que fa anys que treballo en el món de la discapacitat. Són fruit del meu dia a dia en una escola d’educació especial i de com interpreto les fronteres invisibles a les quals molts d’ells s’han d’afrontar. Per això he titulat l’obra com «Fronteres de vidre».
M’he gravat també llegint la poesia. Espero que s’entengui que el registre que he utilitzat no és la imatge ni el vídeo, pròpiament. Però per tal de fer-vos arribar la poesia il·lustrada, òbviament, he hagut de fer fotos del que he creat a casa.

Sovint hem de fer visible allò que per tantes persones no ho és. Espero que us agradi!
Us deixo aquí el poema, per si algú té algun dubte amb les imatges:

Frontera que no es veu, però es fa sentir,
un mur transparent que no et deixa seguir.
Vorals massa alts, camins sense final,
i el cos es queda aturat… davant del límit social.

Alteritat, em diuen com si fos lluny,
com si el meu món no fos del vostre conjunt.
Mirades que pesen, silencis de rebuig,
em deixen a fora, com si no fos de ningú.

Diferència que vibra, que vol respirar,
entre sorolls forts que no em deixen pensar.
Llums que enceguen, ritmes sense control,
i jo em faig petita dins d’aquest gran soroll.

Límit no és el meu, és del teu mirar,
és la porta tancada que no vols obrir pas.
I en aquest buit fred, entre tu i jo,
creix la soledat… sense veu ni ressò.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1v31c-PgCsO6s9kzkilIBzt1QlBuezSWK

Lliurament de l'activitat 3

Debat2

  1. Maria Neus Carles Roqué
    Visibilitat: Públic

    Hola Jenni, 

    Estàs treballant una temàtica molt clara i molt propera a la teva realitat, com és la discapacitat i les fronteres socials. És un enfocament molt potent que aporta profunditat i sentit al teu projecte.

    Les justificacions són bones, clares i ajuden a entendre el procés creatiu que estàs realitzant, fet que dona molta solidesa al teu treball.

    Pel que fa als llenguatges, estàs utilitzant propostes originals i creatives. T’animo a continuar experimentant amb diferents llenguatges artístics, ja que això et permetrà seguir ampliant les teves possibilitats expressives.

    Estàs fent molt bona feina, endavant i continua així!

  2. Jennifer Real Fornós
    Visibilitat: Públic

    Gràcies Neus,
    He intentat de moment desmarcar-me amb llenguatges diferents als vídeos o imatges. Tinc una idea pel següent registre, si de cas ara t’escric per privat.
    Gràcies!

REFLEXIÓ FINAL

Marta Pérez Romero
Visibilitat: Públic - - comentari el REFLEXIÓ FINAL

REFLEXIÓ FINAL

Marta Pérez Romero
Visibilitat: Públic - - comentari el REFLEXIÓ FINAL
Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2

Debat

No hi ha comentaris.

L’art i jo

Eva Muñoz Molina
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’art i jo

L’art i jo

Eva Muñoz Molina
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a L’art i jo
Aquest mapa conceptual representa la meva relació amb les arts i les diferents pràctiques artístiques que formen part de la meva vida…
Aquest mapa conceptual representa la meva relació amb les arts i les diferents pràctiques artístiques que formen part de…

Aquest mapa conceptual representa la meva relació amb les arts i les diferents pràctiques artístiques que formen part de la meva vida actual. A través d’aquest diagrama es mostren les disciplines amb les quals tinc més contacte, com la música, la dansa, la fotografia i les manualitats, tant des d’una perspectiva personal com també pensant en el meu futur professional com a docent.

El mapa també reflecteix com he arribat a interessar-me per aquestes formes d’expressió artística i què m’aporten en el meu dia a dia. Les arts em permeten desenvolupar la creativitat, expressar emocions i gaudir d’activitats que fomenten la imaginació. Al mateix temps, considero que l’art és una eina molt valuosa en l’educació, ja que pot ajudar els infants a expressar-se, a aprendre de manera més dinàmica i a desenvolupar el pensament creatiu.

Amb aquest mapa conceptual intento mostrar de manera visual i sintetitzada la meva experiència amb l’art i la importància que té tant en la meva vida personal com en la meva futura pràctica educativa.

Lliurament de l'activitat 2

Debat1

  1. Marta Pérez Romero
    Visibilitat: Públic

    M’ha agradat molt el teu mapa conceptual perquè es veu clarament la relació que tens amb les diferents formes d’art. Penso que està molt ben organitzat i és fàcil d’entendre, i m’agrada que hagis inclòs les pràctiques que fas actualment i el que t’aporten en el teu dia a dia.
    També em sembla interessant que relacionis l’art amb el teu futur com a mestra. Es veu que valores molt la creativitat i l’expressió d’emocions, i crec que això és molt important a l’escola perquè ajuda als infants a expressar-se i a aprendre d’una manera més lliure.
    Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que combines disciplines diferents com la música, la dansa, la fotografia i les manualitats. Creus que alguna d’aquestes és la que més t’agrada?
    En general, penso que el teu mapa explica molt bé la importància que té l’art en la teva vida, tant personalment com pensant en la teva futura pràctica com a mestra.

Registres 1

Marta Pérez Romero
Visibilitat: Públic - - comentari el Registres 1

Registres 1

Marta Pérez Romero
Visibilitat: Públic - - comentari el Registres 1
En aquest primer registre m’he fixat en diferents situacions del meu entorn on apareixen límits i fronteres entre espais. Moltes vegades són elements quotidians que regulen el pas i que marquen qui pot entrar, sortir o travessar un lloc. Aquests límits poden ser físics, però també es perceben a través de l’ús de l’espai i del moviment de les persones. També m’interessava observar com aquests moments de pas o d’espera formen part de la nostra experiència diària de la ciutat.…
En aquest primer registre m’he fixat en diferents situacions del meu entorn on apareixen límits i fronteres entre espais.…

En aquest primer registre m’he fixat en diferents situacions del meu entorn on apareixen límits i fronteres entre espais. Moltes vegades són elements quotidians que regulen el pas i que marquen qui pot entrar, sortir o travessar un lloc. Aquests límits poden ser físics, però també es perceben a través de l’ús de l’espai i del moviment de les persones.

També m’interessava observar com aquests moments de pas o d’espera formen part de la nostra experiència diària de la ciutat. En alguns casos el límit és molt evident, mentre que en altres és més subtil o només es percep parcialment.

El registre sonor complementa aquesta observació mostrant com l’ambient d’un espai pot canviar segons la presència de persones, passant d’un context més silenciós a un altre amb més activitat.

Enllaç drive: https://drive.google.com/drive/folders/1D8AL8eKaXEHQRwnDt2YqYVyqn1biUYDl?usp=sharing

Lliurament de l'activitat 3

Debat

No hi ha comentaris.

Registre 1. Activitat 3

Amal Rha Ortega
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1. Activitat 3

Registre 1. Activitat 3

Amal Rha Ortega
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1. Activitat 3
En aquest primer registre, he volgut posar el focus en la convivència entre l’entorn urbà, la muntanya i el mar, analitzant-los com a espais que, tot i estar separats per fronteres físiques evidents, s’uneixen a través d’un element comú: el cel. Les imatges que us mostro són de la meva ciutat; Santa Coloma de Gramenet. Una de les fotos des del mirador del meu institut i les altres estretes des del terrat de casa meva.  Liliana Kremer (2018) defineix com…
En aquest primer registre, he volgut posar el focus en la convivència entre l’entorn urbà, la muntanya i el…

En aquest primer registre, he volgut posar el focus en la convivència entre l’entorn urbà, la muntanya i el mar, analitzant-los com a espais que, tot i estar separats per fronteres físiques evidents, s’uneixen a través d’un element comú: el cel. Les imatges que us mostro són de la meva ciutat; Santa Coloma de Gramenet. Una de les fotos des del mirador del meu institut i les altres estretes des del terrat de casa meva.

 Liliana Kremer (2018) defineix com a fronteres que actuen simultàniament com a “barreres i com a ponts”. L’entorn urbà ens podria evocar a pensar en estrés, rigidesa, avorriment, etc. però em sembla curiós com l’envoltura del cel amb els diferents colors i posició dels núvols ens pot portar a sensacions totalment diferents i, alhora, desdibuixar les barreres físiques. És a dir, en aquest cas, el cel estaria actuant com a pont unint els tres entorns.

A més, les fronteres simbòliques (la llum, el moviment dels núvols, el color) canvia radicalment la nostra percepció del territori. El registre visual ens permet realitzar un anàlisi crític de com el clima i la llum condicionen el nostre estat emocional i el lligam afectiu que establim amb el lloc que habitem (Forné et al., 2026). Així, un cel clar pot predisposar a una actitud positiva, mentre que els tons grisos o rosats generen atmosferes que van des de la malenconia o tristesa fins a la calidesa o alegria.

En definitiva, aquest exercici m’ha servit per entendre que l’entorn urbà «sense decorar» pot semblar rígid, estàtic i trist, però la nostra mirada (en aquest cas enfocant-nos en la natura) té el poder de reinterpretar aquestes fronteres i crear nous significats més humans i horitzontals dels escenaris que veiem fent que ens assembin dinàmics, afables i càlids.

Us deixo l’enllaç de la meva carpeta del drive per a que pogueu veure les imatges:

https://drive.google.com/drive/folders/1kjk5fgDEcW-jhB-Pcy60rwHVz_lQ84A-?usp=drive_link

Lliurament de l'activitat 3

Debat

No hi ha comentaris.

Registre 1. Activitat 3

Jennifer Real Fornós
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1. Activitat 3

Registre 1. Activitat 3

Jennifer Real Fornós
Visibilitat: Públic - - comentari el Registre 1. Activitat 3
En aquest registre he optat per treballar amb un format visual basat en pictogrames en lloc d’utilitzar la fotografia o el vídeo. He creat cinc documents diferents, cadascun dels quals conté una frase construïda a partir de pictogrames. …
En aquest registre he optat per treballar amb un format visual basat en pictogrames en lloc d’utilitzar la fotografia…

En aquest registre he optat per treballar amb un format visual basat en pictogrames en lloc d’utilitzar la fotografia o el vídeo. He creat cinc documents diferents, cadascun dels quals conté una frase construïda a partir de pictogrames. La meva proposta se centra en la reflexió sobre la discapacitat i les fronteres socials amb què sovint es troben les persones amb discapacitat intel·lectual o física en la seva vida quotidiana.

Aquesta temàtica neix directament de la meva experiència professional. Actualment treballo en una escola d’educació especial amb infants amb necessitats educatives especials, però el meu recorregut en aquest àmbit s’estén al llarg de més de dotze anys, incloent experiències en un servei de teràpia ocupacional i en un servei de lleure per a persones amb discapacitat. Aquest bagatge m’ha permès observar de prop les dificultats, però també les potencialitats, que apareixen en els processos de comunicació, participació i inclusió social.

He escollit els pictogrames perquè constitueixen una eina fonamental en el nostre dia a dia a l’escola. Es tracta d’un sistema de comunicació augmentativa i alternativa que permet a molts infants comprendre missatges, expressar necessitats i participar en interaccions que, d’altra manera, podrien quedar limitades. Tot i la seva importància, sovint és un llenguatge poc conegut fora d’aquests contextos educatius i terapèutics.

A través d’aquest registre visual he volgut posar en evidència com les barreres comunicatives poden esdevenir una frontera social. Alhora, els pictogrames també mostren la seva capacitat per actuar com a ponts que faciliten la comprensió mútua i redueixen la distància entre persones amb diferents maneres de comunicar-se. D’aquesta manera, el treball pretén visibilitzar la importància d’aquest llenguatge i convidar a reflexionar sobre les desigualtats i els límits socials que encara afecten les persones amb discapacitat.

Us deixo l’enllaç de la meva carpeta:

https://drive.google.com/drive/folders/1mSbMwQ3k2krGdGOt5xHkXeNVGoUEQ1na

Lliurament de l'activitat 3

Debat

No hi ha comentaris.

Relat de l’educació artística

Esther Sáez Juárez
Visibilitat: Públic - - 5 comentaris a Relat de l’educació artística

Relat de l’educació artística

Esther Sáez Juárez
Visibilitat: Públic - - 5 comentaris a Relat de l’educació artística
Adjunto el meu relat del que ha estat la meva història relacionada amb l’art. M’ha agradat dedicar temps a pensar en que significa per mi l’art i veure que és una part fonamental de la meva vida. Lliurament de l'activitat 2 …
Adjunto el meu relat del que ha estat la meva història relacionada amb l’art. M’ha agradat dedicar temps a…

Adjunto el meu relat del que ha estat la meva història relacionada amb l’art. M’ha agradat dedicar temps a pensar en que significa per mi l’art i veure que és una part fonamental de la meva vida.

Lliurament de l'activitat 2

Debat5

  1. Amal Rha Ortega
    Visibilitat: Públic

    Hola Esther,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat i, en especial, el lligam que mantens amb la música. Comparteixo la teva percepció de que la música ens acompanya al llarg de la nostra vida al llarg de moments molt importants. Es una via d’aprenentatge natural i inconscient, ens ajuda a posar nom a certes emocions, ens facilita mantenir tradicions, a compartir moments amb la gent que estimem, a crear moments càlids i records, etc. És per això, que penso que el significat de la música és molt maco.

    Volia dir-te que el mateix sentiment de frustració també l’he viscut perquè sempre he considerat que no tinc destressa per fer cap activitat artística, però al final el que hem de pensar és en com en sentim quan fem la tasca, sense tenir en compte si «ho fem bé o malament». Aquest sentiment de neguit ens influeix negativament en els resultats.

  2. Lydia Moro Garcia
    Visibilitat: Públic

    Hola!

    He trobat molt interessant llegir el teu relat, especialment com expliques la relació tan significativa que has tingut amb la dansa des de petita. Es nota que per a tu ballar no ha estat només una activitat artística, sinó també una manera molt important de canalitzar emocions i connectar amb tu mateixa. També m’ha semblat molt rellevant la diferència que descrius entre l’educació artística que vas viure a l’escola i la que has experimentat fora, sobretot a través de la dansa. El teu text transmet molt bé com l’art pot esdevenir un espai d’expressió personal, benestar i creixement al llarg del temps.

    Lydia.

  3. Clàudia Romero Camin
    Visibilitat: Públic

    Hola Esther,

    M’ha agradat llegir el teu relat, especialment el paràgraf on expliques com la dansa ha estat un pilar fonamental per a tu perquè et permetia mostrar i gestionar emocions que et costava expressar amb paraules. Jo practico ioga i crec que puc entendre aquesta connexió amb el cos i les emocions: així com a les classes de dansa tu trobaves llibertat i expressió a través del moviment, en el ioga també descobreixo un espai per sentir, explorar i gestionar les emocions de manera profunda. És molt interessant veure com el moviment, ja sigui ballant o fent ioga, pot convertir-se en un refugi i una eina per conèixer-se millor.

    Per a tu, què és important per començar a ballar? Quines recomanacions donaries a algú que vol iniciar-se en la dansa?

  4. Eva Muñoz Molina
    Visibilitat: Públic

    Hola Esther,
    M’ha agradat molt llegir el teu relat, especialment quan expliques la relació que tens amb la dansa i com aquesta forma d’expressió t’ha acompanyat des de petita. Es nota que per a tu ballar no és només una activitat artística, sinó també una manera d’expressar emocions i connectar amb tu mateixa. Trobo molt interessant com expliques que a través del moviment pots transmetre sentiments que potser amb paraules són més difícils d’expressar.
    També m’ha semblat molt rellevant la reflexió que fas sobre la diferència entre l’educació artística dins de l’escola i les experiències que has viscut fora de l’aula. Sovint, com també passa en el meu cas, moltes de les experiències artístiques més significatives sorgeixen en espais més lliures on podem experimentar i gaudir de l’art d’una manera més personal.
    Crec que el teu relat mostra molt bé com l’art pot ser una eina molt important per al benestar personal i per al desenvolupament emocional. Llegir la teva experiència m’ha fet reflexionar també sobre la importància de donar més espai a les arts dins de l’educació.
    Gràcies per compartir la teva experiència!

  5. Núria Fonts Sánchez
    Visibilitat: Públic

    Bona nit Esther!
    El teu relat m’ha semblat molt sincer i molt agradable de llegir. M’ha cridat especialment l’atenció com expliques que l’art ha estat present a la teva vida gairebé sense adonar-te’n, i com amb el temps t’has adonat de la importància que ha tingut per a tu. La part on parles de la dansa transmet molt bé la passió que hi tens i com t’ha acompanyat durant molts anys. Es nota que ballar ha estat un espai on et senties còmoda i on podies ser tu mateixa.
    També m’ha agradat molt llegir com descrius la música, sobretot quan expliques que per a tu era una mena de refugi. Em sembla molt bonic veure com diferents formes d’art, com la música i el moviment, s’han anat connectant al llarg de la teva vida. A més, el fet que t’agradés investigar artistes i descobrir música nova mostra una relació molt curiosa i activa amb aquest món.
    Una altra part que m’ha semblat interessant és quan parles de la teva experiència amb l’educació artística a l’escola. Es veu clarament que gaudies més quan podies crear lliurement que no pas quan havies de seguir un model molt concret. Això fa pensar en com, moltes vegades, les activitats més obertes permeten gaudir més de l’art i sentir-se més capaç.
    En general, el teu relat transmet molt bé com l’art pot tenir un paper molt important en la manera com ens expressem i entenem el que sentim. Gràcies per compartir una experiència tan personal.

mapa de pràctiques culturals i artístiques

Esther Sáez Juárez
Visibilitat: Públic - - comentari el mapa de pràctiques culturals i artístiques

mapa de pràctiques culturals i artístiques

Esther Sáez Juárez
Visibilitat: Públic - - comentari el mapa de pràctiques culturals i artístiques
Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Lliurament de l'activitat 2

Debat

No hi ha comentaris.

Qui som i d’on venim?

Marta Pérez Romero
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Qui som i d’on venim?

Qui som i d’on venim?

Marta Pérez Romero
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Qui som i d’on venim?
Lliurament de l'activitat 2 …
Lliurament de l'activitat 2 …

Lliurament de l'activitat 2

Debat1

  1. Joan Martorell García
    Visibilitat: Públic

    M’ha impressionat com descrius la teva connexió amb les arts durant el temps. Es nota que, encara que a l’escola les activitats estaven més dirigides, les vivències personals com la música, el cinema o la costura han estat essencials per fer créixer la teva creativitat.
    També em sembla molt interessant que ressaltis com aquestes activitats et proporcionen tranquil·litat i una forma d’expressar-te. Aquesta reflexió és realment valuosa, especialment pensant en el teu futur com a educadora i en la necessitat de transmetre als nens una relació més oberta i significativa amb les arts.

REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística

Amal Rha Ortega
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística

REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística

Amal Rha Ortega
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística
Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de temps era que no tenia prou destresa per fer determinades activitats artístiques. Fins i tot m’havien arribat a dir que “potser era millor que em dediqués a estudiar” o que era bona pensant les idees creatives “però no excecutant-les”. Aquestes paraules, repetides al llarg dels anys, van generar en mi certa angoixa i inseguretat, de fet, es van reflectir en els…
Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de…

Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de temps era que no tenia prou destresa per fer determinades activitats artístiques. Fins i tot m’havien arribat a dir que “potser era millor que em dediqués a estudiar” o que era bona pensant les idees creatives “però no excecutant-les”. Aquestes paraules, repetides al llarg dels anys, van generar en mi certa angoixa i inseguretat, de fet, es van reflectir en els meus resultats acadèmics, que en les arts, eren significativament pitjors. Em considerava una persona arrítmica, amb poca oïda musical; amb poca paciència per fer manualitats, etc. Tot plegat em va fer dubtar moltes vegades de les meves capacitats i, fins i tot, em va generar inquietuds quan vaig decidir plantejar-me estudiar el grau d’Educació Primària.

Amb el temps, però, la meva relació amb les arts va començar a transformar-se. Em vaig graduar en Logopèdia i,  durant el grau i en la pràctica professional, vaig descobrir que la creativitat era una eina essencial en la meva feina i que tenia potencial per desenvolupar-la. Quan vaig començar a treballant amb infants (molts d’ells amb necessitats educatives especials importants) vaig començar a crear materials propis i a buscar maneres diferents de tractar les dificultats d’aprenentatge que els resultessin motivadores. Sense adonar-me’n, vaig començar a utilitzar recursos que abans m’havien fet por: música, moviment, joc simbòlic, dibuix, teatre, pintura, fotografia, etc.

Vaig decidir canviar el xip. Ja no em preguntava constantment si ho feia bé o malament. Simplement volia transmetre als infants que aprendre també pot ser gaudir. Posar música i ballar per treballar vocabulari o prosòdia, utilitzar el role playing per anticipar situacions comunicatives que els agoixa, dibuixar per expressar emocions que no sempre poden verbalitzar, o aprofitar les estones de pintura per a que facin demandes i treballar l’expressió oral … tot això s’ha convertit en una part natural del meu treball. Aquesta combinació de recursos genera un entorn contextualitzat, proper, natural i ple de significat, vinculat sovint a records, a experiències quotidianes i a persones que els infants estimen.

Els resultats que observo en el procés d’aprenentatge dels infants són molt positius. Les activitats artístiques es converteixen en una via per treballar diferents dimensions del llenguatge i la parla: la comprensió, l’expressió, la prosòdia, la comunicació emocional, la interacció social, etc. Quan veig aquests progressos, em sento profundament satisfeta. He entès que potser la qüestió no és tant com ho fas, sinó com et fa sentir i què genera en els altres.

De fet, les arts sempre han estat presents en la meva vida, encara que durant molt de temps no ho reconegués. M’agrada assistir a concerts, escriure, fer fotografies o dibuixar flors. Són activitats que formen part del meu temps lliure i que gaudeixo moltíssim. Les arts ens acompanyen en moments importants, tenyeixen d’emocions molts instants de la nostra vida i ens ajuden a crear records i vincles amb les persones que ens envolten. També ens permeten comunicar-nos d’una manera diferent, més sensible i més profunda.

En aquest sentit,  crec que he sabut trobar en les arts un potencial educatiu extraordinari per desenvolupar habilitats cognitives, perceptives, motrius de manera activa… a través d’una pedagogia invisible en què es duen a terme aprenentatges de manera implícita, flexible i gairebé inconscient, sovint guiats pels adults del seu entorn i que es pot donar en els diferents àmbits en què es mouen els nostres infants. 

En conclusió, les arts deixen demostren ser més que un entreteniment és un recurs educatiu valuós que pot afavorir el desenvolupament integral dels infants. I, en el meu cas, també ha estat una manera de reconciliar-me amb les arts, redescobrir-les i integrar-les en la meva vida personal i professional d’una forma plena i significativa.

 

Lliurament de l'activitat 2

Debat1

  1. Jenni Real Fornós
    Visibilitat: Públic

    Hola Amal,
    llegint el teu text he pensat que és molt bonic veure com la teva relació amb les arts ha anat transformant-se amb el temps. M’ha agradat especialment aquesta idea de reconciliació que expliques. Crec que és molt valuós haver pogut deixar enrere aquelles sentències que durant anys et van fer pensar que les arts no eren per a tu. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquests prejudicis, l’art es converteix en un espai molt més lliure: un lloc on expressar-nos, explorar i també gaudir sense tanta pressió. I, al cap i a la fi, poder gaudir de l’art és un autèntic plaer.
    També m’ha fet reflexionar sobre com, durant molts anys, molts de nosaltres hem crescut amb missatges semblants als que descrius. Comentaris d’adults que, segurament sense mala intenció, acabaven etiquetant les nostres capacitats: que si “no tens traça per dibuixar”, que si “millor que et dediquis a una altra cosa”. Crec que abans no hi havia tanta sensibilitat respecte al valor educatiu de l’art ni sobre la importància de permetre que els infants experimentin sense por. De fet, encara avui passa que, quan ens acostem a les pràctiques artístiques, ens imposem una pressió molt gran sobre si ho fem bé o malament. A mi mateixa em passa sovint: em costa sortir de la meva zona de confort i, quan ho intento, apareixen molts dubtes. Per això m’identifico amb aquest procés que descrius de canviar el xip i començar a viure les arts d’una manera més oberta.
    També m’ha semblat molt interessant la manera com expliques la relació entre les arts i la teva pràctica professional. És realment impressionant com les diferents disciplines artístiques poden ser una porta d’entrada perquè molts infants es comuniquin, entenguin millor el món o expressin emocions que, a través del llenguatge verbal, els costaria molt més. Quan parles d’utilitzar la música, el moviment, el dibuix o el joc simbòlic per treballar aspectes del llenguatge, es veu clarament aquest potencial educatiu que tenen les arts.
    En aquest sentit, la teva experiència m’ha ressonat molt. Treballo en una escola d’educació especial i, des de la meva vivència, he pogut comprovar moltes vegades com l’art pot convertir-se en una eina potentíssima per obrir canals de comunicació amb infants amb necessitats educatives especials. Sovint és a través del dibuix, del gest, del so o del moviment que aconsegueixen expressar idees i emocions que d’una altra manera quedarien bloquejades. I, com tu dius, és un aprenentatge constant que també ens transforma a nosaltres com a educadors.