Debat0el REPTE 2: Qui som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l’educació artísticaamb les arts
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Que interessant aquesta idea de l’art com a experimentació! M’ha agradat també llegir sobre una experiència diferent a algú que ha nascut a l’any 1999.
Jo entenia l’art com una forma d’expressió emocional i creativa, però amb el teu text he pogut obrir una mica més aquesta idea i també afegir el tema d’experimentar. L’art, té múltiples formes, i per garantir que estem donant peu a la creativitat i imaginació, també cal que els infants (i no tant infants) també experimentin amb diferents disciplines.
Bona tarda Jenni,
En primer lloc, volia felicitar-te per la manera en què escrius, m’ha semblat un relat molt ben fet i ha captat la meva atenció de principi a fi.
Pel que fa al contingut, m’ha semblat molt interessant, ja que, encara que jo vaig néixer l’any 2006, penso que tenim una visió i una experiència acadèmica semblant.
Valoro tant com tu l’experimentació i també tinc la sensació que a mesura que anem creixent, tant la música com les arts plàstiques perden el component creatiu i lliure i estan més enfocades en el coneixement teòric i l’aplicació «correcta» de certes estratègies o tècniques.
Finalment, trobo rellevant comparar les nostres experiències amb l’assignatura d’història de l’art. En el meu cas, encara que sí que havia d’estudiar noms d’autors i algunes xifres (sovint amb el segle n’hi havia prou), el que més em cridava l’atenció era el significat darrere de les obres, els símbols o tècniques que l’autor emprava per transmetre un missatge. La nostra professora també valorava això i normalment, no era necessari memoritzar gaire informació per l’examen. Pel que he llegit en el teu relat, estic segur que haguessis gaudit molt més d’aquesta assignatura si haguessis tingut una experiència similar a la meva.
Moltes gràcies per compartir la teva història, espero que et vagi molt bé el semestre!