No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola! Us deixo aquí el meu relat sobre l’educació artística. Potser algú nascut entre els 80 i 90 li ressona el relat.
Ens llegim per aquí!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Trajectòria en l’educació artística
La meva relació amb l’art és complicada de separar-la de la meva vida quotidiana. Des de petita, l’art i la creativitat han format part de la meva manera d’aprendre i entendre el món. Per això, quan veig la meva trajectòria en l’educació artística, m’adono que moltes de les experiències que he viscut, tant dins com fora de l’escola, han creat la persona que soc avui dia.
A l’escola, l’assignatura d’educació artística sempre va ser una de les que més m’agradava. Des de molt petita m’han encantat les manualitats, el dibuix i tot allò que tenia a veure amb crear amb les mans. De fet, a casa meva ja ho sabien, i molts dels regals que rebia de petita sempre tenien alguna relació amb això: materials per fer manualitats, kits creatius o objectes per construir i inventar. Recordo especialment aquells jocs que permetien fer dibuixos en tres dimensions o crear polseres i altres objectes. Per a mi, aquestes activitats no eren només un entreteniment, sinó una manera de passar hores experimentant i imaginant.
Quan penso en l’educació artística a primària, la recordo com una assignatura molt divertida i creativa. Sovint fèiem activitats que ens permetien observar el nostre entorn i transformar-lo en dibuixos o manualitats. Per exemple, recordo que algunes vegades sortíem al pati i dibuixàvem el paisatge que teníem davant, com la muntanya que es veia des de l’escola. En altres moments utilitzàvem la finestra per calcar dibuixos o per entendre millor les formes. També fèiem moltes manualitats amb materials senzills, com els tubs de cartó del paper de vàter, amb els quals construíem objectes o figures. Aquest tipus d’activitats fomentaven molt la imaginació i ens permetien veure que es podia crear amb materials molt simples. Tot i que hi havia algunes pautes tècniques sobre com fer determinades activitats, la sensació que tinc és que l’assignatura era més creativa que tècnica. Ens donaven certa llibertat per experimentar i per trobar la nostra manera de fer les coses. Per a mi això era molt motivador, perquè sempre he estat una persona molt visual i creativa. De fet, amb el temps també vaig descobrir que aquesta manera de pensar m’ajudava molt a l’hora d’estudiar. Quan preparava apunts o treballs, sovint feia esquemes visuals, dibuixos o elements gràfics per recordar millor la informació. D’alguna manera, utilitzava la creativitat com una eina per aprendre.
A més de l’escola, hi ha altres experiències que han estat molt importants en la meva trajectòria artística. Una de les més significatives és el teatre musical. Vaig començar a fer teatre musical quan tenia cinc anys i ho vaig continuar fent durant catorze anys. Aquesta experiència va ser molt important per a mi, no només des del punt de vista artístic, sinó també personal. Quan era petita era una persona bastant vergonyosa, i el fet de pujar a un escenari em va ajudar molt a guanyar confiança en mi mateixa. A través del teatre musical vaig aprendre a expressar-me, a utilitzar el cos, la veu i fins i tot les expressions facials per comunicar emocions. Amb el temps vaig descobrir que moltes vegades no calen paraules per expressar alguna cosa: el cos i la mirada també poden explicar molt. El teatre musical també em va permetre desenvolupar la meva relació amb la música. Sempre m’ha agradat molt escoltar música, cantar i interpretar cançons. Durant els anys que vaig fer teatre musical també vam treballar aspectes musicals més concrets, com identificar instruments en una peça o entendre com es construeix una composició musical. Tot això em va ajudar a escoltar la música d’una manera més conscient.
Paral·lelament, una altra activitat que sempre m’ha agradat molt és la fotografia. Al llarg dels anys he fet moltes fotografies, sobretot amb el mòbil o amb la càmera. En alguns moments, per exemple, també feia fotografies dels partits de futbol del meu germà. Aquest tipus d’activitats també formen part de la meva relació amb l’art, encara que no sempre es percebin com una pràctica artística formal. Per a mi, la fotografia és una manera d’observar el món amb atenció i de captar moments concrets.
Actualment, la creativitat continua formant part de la meva vida, també en l’àmbit professional. Treballo en una joieria, i dins de la meva feina hi ha una part molt relacionada amb el disseny. Quan un client vol una peça nova o personalitzada, primer escoltem la idea que té al cap. A partir d’aquí, jo m’encarrego de fer el disseny en 3D per mostrar com podria quedar la peça final. Aquest procés és molt interessant perquè implica trobar un equilibri entre diferents aspectes: el que el client imagina, l’estètica de la peça i també les característiques tècniques de la joieria. Quan el client confirma el disseny, el projecte passa al taller perquè es fabriqui la peça. A més d’això, també m’encarrego del disseny dels aparadors de la botiga. Aquesta és una altra part molt creativa de la meva feina. Cada temporada intentem crear aparadors diferents, amb idees originals que cridin l’atenció. Per exemple, hem fet aparadors inspirats en maduixes, en miralls o en altres elements visuals. També treballem l’embalatge de les temporades, buscant maneres creatives de presentar les peces. Aquest tipus de projectes em permeten utilitzar la imaginació i experimentar amb idees visuals.
Si miro enrere, veig que totes aquestes experiències han anat construint la meva manera d’entendre l’art. Per a mi, l’art no és només una assignatura o una activitat concreta, sinó una manera de veure el món i de relacionar-me amb ell. A més, aquestes experiències també han influït en la manera com entenc l’educació. Els professors que vaig tenir a primària em van marcar molt i, en part, també van despertar el meu interès per dedicar-me a la docència. Crec que l’art i la creativitat poden tenir un paper molt important en l’aprenentatge, perquè permeten explorar, experimentar i expressar idees de formes diferents.
Pensant en el meu futur com a docent, m’agradaria que l’educació artística tingués un paper important a l’aula. Crec que l’art pot ajudar els infants a expressar-se, a desenvolupar la seva imaginació i a aprendre d’una manera diferent. En el meu cas, moltes vegades la creativitat m’ha ajudat a entendre millor les coses i a sentir-me més segura a l’hora d’aprendre. Per això penso que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual, sinó també una manera d’enriquir altres formes d’aprenentatge.
En definitiva, la meva trajectòria en l’educació artística és el resultat de moltes petites experiències que s’han anat connectant al llarg del temps. Des de les manualitats que feia de petita fins als projectes creatius que desenvolupem avui a la joieria, la creativitat ha estat sempre present en la meva vida.
Bon dia!
M’ha alegrat molt que l’art hagi sigut tant positiu i present al llarg de la teva vida i que tot i així, la reflexió que en fem sigui la mateixa en el meu cas que tot i valorar molt l’art, aquest no ha sigut tant present al llarg de la meva vida i sovint ha comportat a experiències no tant positives i més frustrants.
L’art és tranversal a les nostres vides i està present en tot arreu, i per tant, no ha de ser només una assignatura, sinó que ha d’estar present al llarg de tota la programació.
M’agrada molt també la fotografia, i uso molt les xarxes socials, crec que no hi ha dia que no pengi una foto de quelcom que he observat al llarg del dia.
Seria interessant també veure, sobretot avui que es 8 de març, com vivim l’art les diferents persones segons el gènere, ja que penso que el cisheteropatriarcat sovint anul·la les emocions dels homes i neutralitza la nostra capacitat d’imaginació, molt necessaris per crear art.
Buenas tardes Judith. Me ha fascinado cómo conectas los juegos de dibujo en 3D de tu infancia con tu trabajo actual en la joyería. Al compararnos, veo que tu biografía escolar fue muy enriquecedora, seguramente esto ocasionará que esta huella tan positiva (Aiello et al., 2011) que te han dejado sea transmitida a tus futuros alumnos fomentando de esta manera que la asignatura tenga un valor añadido extraordinario. En cambio mi experiencia en el entorno académico no fue tan positiva, pero gracias al arte no formal podré transmitir al alumnado esa misma pasión similar a la tuya.
Quiero destacar que cuando estás diseñando joyas estás haciendo arte, dado que se define como un concepto móvil que construye sentido en el día a día (Oliver, 2022).
Me surge una duda: ¿Tienes pensado trasladar esa visión técnica y estética de la joyería en el aula para que tus alumnos vean el arte como algo útil en su vida diaria? En caso afirmativo ¿cómo lo harás?
Hola Judith,
M’ha semblat molt interessant llegir el teu relat perquè es veu molt clar com la creativitat ha estat present en diferents moments de la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la relació que fas entre les manualitats i el dibuix de la infància amb la teva feina actual a la joieria, ja que demostra que la creativitat que desenvolupem de petits pot tenir continuïtat en la vida adulta.
També m’ha agradat molt la part on expliques la teva experiència amb el teatre musical i com et va ajudar a guanyar confiança i a expressar emocions. Crec que les arts escèniques tenen aquesta capacitat de fer-nos créixer tant a nivell artístic com personal.
Coincideixo també amb la idea que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual a l’escola, sinó una manera d’aprendre i expressar-se. En el meu cas, la dansa i la música també han tingut un paper molt important en la meva vida i m’han ajudat a veure l’art com una forma d’expressió i de connexió amb les emocions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Nota d’acompanyament:
Aquest mapa representa la meva relació amb les arts a través d’una brúixola amb forma de joia. He triat aquesta forma perquè treballo en una joieria i el disseny forma part del meu dia a dia. Per a mi, la joia simbolitza aquesta part creativa que també és professional. La brúixola, en canvi, representa orientació, és a dir, que la creativitat no és només una afició, sinó una guia que m’acompanya en la manera com visc i aprenc. Al centre d’aquesta hi ha la frase “La creativitat com a forma de viure”, perquè realment ho sento així.
El nord representa la meva identitat. L’art ha sigut sempre una manera d’expressar qui soc. Penso que no és només dibuixar o fer manualitats, sinó una forma d’entendre’m. Per això escric que no entenc l’educació sense creativitat, perquè crec que educar també és deixar espai per expressar-se i sentir.
A l’est hi ha la pràctica artística com el dibuix, pintura, manualitats, però també el disseny de joies i la creació d’aparadors. Aquestes activitats no només m’agraden, sinó que formen part del meu dia a dia laboral.
Al sud hi ha l’aprenentatge. Des de petita he après millor quan podia crear, visualitzar o manipular. Per a mi, fer manualitats per estudiar o representar les idees visualment m’ha ajudat a entendre millor els continguts, per això connecto crear amb aprendre.
A l’oest hi ha la cultura i la música. Els anys de teatre musical, els concerts, la música del dia a dia o la fotografia han anat construint la meva sensibilitat artística. Això justifica que observo, escolto i m’inspiro.
Les línies que uneixen les diferents parts volen mostrar que tot està connectat. La cultura influeix en qui soc, la pràctica artística m’ajuda a aprendre i tot això m’orienta cap a la docència.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola, Anna!
M’ha agradat molt llegir el teu text, ja que considero que transmet molt bé com l’art ha estat molt present a la teva vida des de petita i com ha evolucionat amb tu. Faig èmfasi en com relacionés la música, el ballet i el teatre amb emocions i moments personals, perquè m’agrada molt aquesta idea de l’art.
Per una altra banda, es nota que l’art t’ha ajudat a créixer en confiança i a expressar-te millor. També he trobat molt interessant com expliques la plàstica, com a un espai de calma dins del dia a dia.
Moltes gràcies pel teu text.
Hola Anna,
M’ha agradat molt llegir el teu pas pel món artístic i com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida. Quan expliques que a casa sempre hi havia música i formava part de moments compartits amb la teva família, m’he sentit molt identificada. A mi em passava el mateix amb les manualitats, dibuixar i pintar. Tots els caps de setmana feia alguna activitat manual amb el meu pare o seiem a dibuixar i pintar diferents personatges mentre miràvem la televisió junts.
He de dir que es nota molt quan parles del teatre que has trobat el teu espai per poder expressar-te de forma lliure, i això és el més important quan parlem d’art.
D’altra banda, també m’ha cridat l’atenció la teva experiència com a CRAE i la mirada que portes sobre l’art com una eina d’expressió pels infants. Considero que tens tota la raó i és veritat que moltes vegades els infants no saben posar paraules al que senten i a través del dibuix, de la música o del moviment poden comunicar emocions molt profundes. L’art pot convertir-se en una eina molt potent tant per a ells com per a nosaltres com a futures mestres.
Comparteixo la teva reflexió final sobre l’educació artística i que aquesta no s’hauria de veure com una cosa secundària, sinó que hauria de ser més important, ja que aquesta ajuda a infants a expressar-se i a comprendre una mica millor el món que els envolta.
Gràcies per la teva aportació.
Ens llegim!
Iris.
M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè expliques molt bé com l’art ha estat present a la teva vida des de petita, sobretot a través de la música a casa. M’ha semblat molt bonic com descrius aquests moments quotidians amb la teva família, perquè es veu que l’art no només es troba a l’escola sinó també en la vida diària.
A més, m’ha semblat molt interessant la part en què expliques la teva experiència treballant en un CRAE. Es veu clarament com l’art pot ser una eina molt important perquè els infants puguin expressar emocions o comunicar-se quan potser amb paraules els costa més.
En general, crec que el teu relat transmet molt bé la importància de l’art tant a nivell personal com professional, i m’ha agradat veure com totes aquestes experiències t’han ajudat a construir la teva manera d’entendre l’educació artística.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola! Us deixo el diagrama que he fet sobre la relació que tinc amb l’art. L’he dividit en tres grans blocs:
Pel que fa a les arts visuals, m’encanta anar al teatre, al cinema i segueixo diferents sèries. La lectura m’agrada, malgrat últimament no hi puc dedicar el temps que voldria.
De les arts plàstiques en destaco les manualitats, la pintura i fusteria. És quelcom que m’apassiona i sempre hi voldria dedicar més temps.
Per últim, la música. M’encanta i la trobo essencial en el meu dia a dia. M’emociona anar de concert. Escolto música a diari i a l’escola sóc l’encarregada del taller de dansa i moviment. És una activitat que ens ajuda a connectar amb els infants des d’una altra vessant.
Totes elles les he relacionat amb allò que em transmeten i de la importància que tenen per mi. Imagino que hi ha company/es amb els que podem coincidir. És enriquidor veure les connexions entre tots/es nosaltres.
Espero que us agradi i, potser, us connecti amb les vostres experiències.
Imatges de fotografia extretes de:
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bon dia adjunto la meva activitat sobre les pràctiques culturals i artístiques en l’actualitat.
Hola Anna,
El teu mapa de pràctiques culturals i artístiques m’ha recordat als cartells tipogràfics. Em sembla interessant la combinació de color entre el rosa i el verd, i com estructures la informació amb el tipus de pràctiques a un costat i l’adjectiu en un altre, tot i que per una altre ocasió et recomanaria que agafis una tipologia de lletra que es llegeixi més clara, o sinó podries adjuntar una imatge més gran, ja que m’ha sigut difícil llegir el text en vermell.
Salutacions,
Aïda
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, soc el Dani Jiménez i us adjunto el meu vídeo!
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola a tots i totes!!
Deixo aquí la meva presentació! Desitjo un bon inici de semestre a tothom.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, companys i companyes,
Soc l’Eva Muñoz.
No em deixava pujar el vídeo a Folio, ja que em donava error per la mida del fitxer. Per això us comparteixo l’enllaç directe perquè el pugueu veure.
Gràcies!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Que interessant aquesta idea de l’art com a experimentació! M’ha agradat també llegir sobre una experiència diferent a algú que ha nascut a l’any 1999.
Jo entenia l’art com una forma d’expressió emocional i creativa, però amb el teu text he pogut obrir una mica més aquesta idea i també afegir el tema d’experimentar. L’art, té múltiples formes, i per garantir que estem donant peu a la creativitat i imaginació, també cal que els infants (i no tant infants) també experimentin amb diferents disciplines.
Bona tarda Jenni,
En primer lloc, volia felicitar-te per la manera en què escrius, m’ha semblat un relat molt ben fet i ha captat la meva atenció de principi a fi.
Pel que fa al contingut, m’ha semblat molt interessant, ja que, encara que jo vaig néixer l’any 2006, penso que tenim una visió i una experiència acadèmica semblant.
Valoro tant com tu l’experimentació i també tinc la sensació que a mesura que anem creixent, tant la música com les arts plàstiques perden el component creatiu i lliure i estan més enfocades en el coneixement teòric i l’aplicació «correcta» de certes estratègies o tècniques.
Finalment, trobo rellevant comparar les nostres experiències amb l’assignatura d’història de l’art. En el meu cas, encara que sí que havia d’estudiar noms d’autors i algunes xifres (sovint amb el segle n’hi havia prou), el que més em cridava l’atenció era el significat darrere de les obres, els símbols o tècniques que l’autor emprava per transmetre un missatge. La nostra professora també valorava això i normalment, no era necessari memoritzar gaire informació per l’examen. Pel que he llegit en el teu relat, estic segur que haguessis gaudit molt més d’aquesta assignatura si haguessis tingut una experiència similar a la meva.
Moltes gràcies per compartir la teva història, espero que et vagi molt bé el semestre!