Publicat per 
Debat1el REPTE 2: D’on som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació a les arts i l’educació artística
- Jenni Real Fornós says:
Hola Amal,
llegint el teu text he pensat que és molt bonic veure com la teva relació amb les arts ha anat transformant-se amb el temps. M’ha agradat especialment aquesta idea de reconciliació que expliques. Crec que és molt valuós haver pogut deixar enrere aquelles sentències que durant anys et van fer pensar que les arts no eren per a tu. Quan aconseguim alliberar-nos d’aquests prejudicis, l’art es converteix en un espai molt més lliure: un lloc on expressar-nos, explorar i també gaudir sense tanta pressió. I, al cap i a la fi, poder gaudir de l’art és un autèntic plaer.
També m’ha fet reflexionar sobre com, durant molts anys, molts de nosaltres hem crescut amb missatges semblants als que descrius. Comentaris d’adults que, segurament sense mala intenció, acabaven etiquetant les nostres capacitats: que si “no tens traça per dibuixar”, que si “millor que et dediquis a una altra cosa”. Crec que abans no hi havia tanta sensibilitat respecte al valor educatiu de l’art ni sobre la importància de permetre que els infants experimentin sense por. De fet, encara avui passa que, quan ens acostem a les pràctiques artístiques, ens imposem una pressió molt gran sobre si ho fem bé o malament. A mi mateixa em passa sovint: em costa sortir de la meva zona de confort i, quan ho intento, apareixen molts dubtes. Per això m’identifico amb aquest procés que descrius de canviar el xip i començar a viure les arts d’una manera més oberta.
També m’ha semblat molt interessant la manera com expliques la relació entre les arts i la teva pràctica professional. És realment impressionant com les diferents disciplines artístiques poden ser una porta d’entrada perquè molts infants es comuniquin, entenguin millor el món o expressin emocions que, a través del llenguatge verbal, els costaria molt més. Quan parles d’utilitzar la música, el moviment, el dibuix o el joc simbòlic per treballar aspectes del llenguatge, es veu clarament aquest potencial educatiu que tenen les arts.
En aquest sentit, la teva experiència m’ha ressonat molt. Treballo en una escola d’educació especial i, des de la meva vivència, he pogut comprovar moltes vegades com l’art pot convertir-se en una eina potentíssima per obrir canals de comunicació amb infants amb necessitats educatives especials. Sovint és a través del dibuix, del gest, del so o del moviment que aconsegueixen expressar idees i emocions que d’una altra manera quedarien bloquejades. I, com tu dius, és un aprenentatge constant que també ens transforma a nosaltres com a educadors.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el REPTE 2: Qui som? D’on venim? Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l’educació artísticaamb les arts
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat sobre l’educació artística. Activitat 2.
- Enric Moré Flores says:
Que interessant aquesta idea de l’art com a experimentació! M’ha agradat també llegir sobre una experiència diferent a algú que ha nascut a l’any 1999.
Jo entenia l’art com una forma d’expressió emocional i creativa, però amb el teu text he pogut obrir una mica més aquesta idea i també afegir el tema d’experimentar. L’art, té múltiples formes, i per garantir que estem donant peu a la creativitat i imaginació, també cal que els infants (i no tant infants) també experimentin amb diferents disciplines.
- Mario Lopez Torres says:
Bona tarda Jenni,
En primer lloc, volia felicitar-te per la manera en què escrius, m’ha semblat un relat molt ben fet i ha captat la meva atenció de principi a fi.
Pel que fa al contingut, m’ha semblat molt interessant, ja que, encara que jo vaig néixer l’any 2006, penso que tenim una visió i una experiència acadèmica semblant.
Valoro tant com tu l’experimentació i també tinc la sensació que a mesura que anem creixent, tant la música com les arts plàstiques perden el component creatiu i lliure i estan més enfocades en el coneixement teòric i l’aplicació “correcta” de certes estratègies o tècniques.
Finalment, trobo rellevant comparar les nostres experiències amb l’assignatura d’història de l’art. En el meu cas, encara que sí que havia d’estudiar noms d’autors i algunes xifres (sovint amb el segle n’hi havia prou), el que més em cridava l’atenció era el significat darrere de les obres, els símbols o tècniques que l’autor emprava per transmetre un missatge. La nostra professora també valorava això i normalment, no era necessari memoritzar gaire informació per l’examen. Pel que he llegit en el teu relat, estic segur que haguessis gaudit molt més d’aquesta assignatura si haguessis tingut una experiència similar a la meva.
Moltes gràcies per compartir la teva història, espero que et vagi molt bé el semestre!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Relat de l’educació artística
- Enric Moré Flores says:
Bon dia!
M’ha alegrat molt que l’art hagi sigut tant positiu i present al llarg de la teva vida i que tot i així, la reflexió que en fem sigui la mateixa en el meu cas que tot i valorar molt l’art, aquest no ha sigut tant present al llarg de la meva vida i sovint ha comportat a experiències no tant positives i més frustrants.
L’art és tranversal a les nostres vides i està present en tot arreu, i per tant, no ha de ser només una assignatura, sinó que ha d’estar present al llarg de tota la programació.
M’agrada molt també la fotografia, i uso molt les xarxes socials, crec que no hi ha dia que no pengi una foto de quelcom que he observat al llarg del dia.
Seria interessant també veure, sobretot avui que es 8 de març, com vivim l’art les diferents persones segons el gènere, ja que penso que el cisheteropatriarcat sovint anul·la les emocions dels homes i neutralitza la nostra capacitat d’imaginació, molt necessaris per crear art.
- David Villalta Segura says:
Buenas tardes Judith. Me ha fascinado cómo conectas los juegos de dibujo en 3D de tu infancia con tu trabajo actual en la joyería. Al compararnos, veo que tu biografía escolar fue muy enriquecedora, seguramente esto ocasionará que esta huella tan positiva (Aiello et al., 2011) que te han dejado sea transmitida a tus futuros alumnos fomentando de esta manera que la asignatura tenga un valor añadido extraordinario. En cambio mi experiencia en el entorno académico no fue tan positiva, pero gracias al arte no formal podré transmitir al alumnado esa misma pasión similar a la tuya.
Quiero destacar que cuando estás diseñando joyas estás haciendo arte, dado que se define como un concepto móvil que construye sentido en el día a día (Oliver, 2022).
Me surge una duda: ¿Tienes pensado trasladar esa visión técnica y estética de la joyería en el aula para que tus alumnos vean el arte como algo útil en su vida diaria? En caso afirmativo ¿cómo lo harás? - Abril Morató Oterino says:
Hola Judith,
M’ha semblat molt interessant llegir el teu relat perquè es veu molt clar com la creativitat ha estat present en diferents moments de la teva vida. M’ha cridat especialment l’atenció la relació que fas entre les manualitats i el dibuix de la infància amb la teva feina actual a la joieria, ja que demostra que la creativitat que desenvolupem de petits pot tenir continuïtat en la vida adulta.
També m’ha agradat molt la part on expliques la teva experiència amb el teatre musical i com et va ajudar a guanyar confiança i a expressar emocions. Crec que les arts escèniques tenen aquesta capacitat de fer-nos créixer tant a nivell artístic com personal.
Coincideixo també amb la idea que l’art no hauria de ser només una assignatura puntual a l’escola, sinó una manera d’aprendre i expressar-se. En el meu cas, la dansa i la música també han tingut un paper molt important en la meva vida i m’han ajudat a veure l’art com una forma d’expressió i de connexió amb les emocions.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Relat de l’educació artística – Activitat 2
- Erika Achell Arcos says:
Hola, Anna!
M’ha agradat molt llegir el teu text, ja que considero que transmet molt bé com l’art ha estat molt present a la teva vida des de petita i com ha evolucionat amb tu. Faig èmfasi en com relacionés la música, el ballet i el teatre amb emocions i moments personals, perquè m’agrada molt aquesta idea de l’art.Per una altra banda, es nota que l’art t’ha ajudat a créixer en confiança i a expressar-te millor. També he trobat molt interessant com expliques la plàstica, com a un espai de calma dins del dia a dia.
Moltes gràcies pel teu text.
- Iris González Chaves says:
Hola Anna,
M’ha agradat molt llegir el teu pas pel món artístic i com l’art ha estat present en diferents moments de la teva vida. Quan expliques que a casa sempre hi havia música i formava part de moments compartits amb la teva família, m’he sentit molt identificada. A mi em passava el mateix amb les manualitats, dibuixar i pintar. Tots els caps de setmana feia alguna activitat manual amb el meu pare o seiem a dibuixar i pintar diferents personatges mentre miràvem la televisió junts.
He de dir que es nota molt quan parles del teatre que has trobat el teu espai per poder expressar-te de forma lliure, i això és el més important quan parlem d’art.
D’altra banda, també m’ha cridat l’atenció la teva experiència com a CRAE i la mirada que portes sobre l’art com una eina d’expressió pels infants. Considero que tens tota la raó i és veritat que moltes vegades els infants no saben posar paraules al que senten i a través del dibuix, de la música o del moviment poden comunicar emocions molt profundes. L’art pot convertir-se en una eina molt potent tant per a ells com per a nosaltres com a futures mestres.
Comparteixo la teva reflexió final sobre l’educació artística i que aquesta no s’hauria de veure com una cosa secundària, sinó que hauria de ser més important, ja que aquesta ajuda a infants a expressar-se i a comprendre una mica millor el món que els envolta.
Gràcies per la teva aportació.
Ens llegim!
Iris.
- Marta Pérez Romero says:
M’ha agradat molt llegir el teu relat perquè expliques molt bé com l’art ha estat present a la teva vida des de petita, sobretot a través de la música a casa. M’ha semblat molt bonic com descrius aquests moments quotidians amb la teva família, perquè es veu que l’art no només es troba a l’escola sinó també en la vida diària.
A més, m’ha semblat molt interessant la part en què expliques la teva experiència treballant en un CRAE. Es veu clarament com l’art pot ser una eina molt important perquè els infants puguin expressar emocions o comunicar-se quan potser amb paraules els costa més.
En general, crec que el teu relat transmet molt bé la importància de l’art tant a nivell personal com professional, i m’ha agradat veure com totes aquestes experiències t’han ajudat a construir la teva manera d’entendre l’educació artística.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Diagrama de la meva relació amb l’art
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES
- Aïda Guitart Boladeras says:
Hola Anna,
El teu mapa de pràctiques culturals i artístiques m’ha recordat als cartells tipogràfics. Em sembla interessant la combinació de color entre el rosa i el verd, i com estructures la informació amb el tipus de pràctiques a un costat i l’adjectiu en un altre, tot i que per una altre ocasió et recomanaria que agafis una tipologia de lletra que es llegeixi més clara, o sinó podries adjuntar una imatge més gran, ja que m’ha sigut difícil llegir el text en vermell.
Salutacions,
Aïda
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Presentació Daniel Jiménez
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
M’ha impressionat com descrius la teva connexió amb les arts durant el temps. Es nota que, encara que a l’escola les activitats estaven més dirigides, les vivències personals com la música, el cinema o la costura han estat essencials per fer créixer la teva creativitat.
També em sembla molt interessant que ressaltis com aquestes activitats et proporcionen tranquil·litat i una forma d’expressar-te. Aquesta reflexió és realment valuosa, especialment pensant en el teu futur com a educadora i en la necessitat de transmetre als nens una relació més oberta i significativa amb les arts.